Eurozone, el segrest de la democràcia

Mercè Rubià

La companyia gallega Chévere, Premio Nacional de Teatro 2014 per “la seva capacitat de transgredir gèneres”, presenta Eurozone a l’Ateneu Popular de Nou Barris, una comèdia àcida sobre la crisi política i financera a la zona euro.

TEATRE_BARCELONA-eurozone-REVISTA_1

Imagineu-vos un atracament estil Reservoir Dogs de Quentin Tarantino. Un atracament, però, que en lloc de dur-lo a terme uns gàngsters comuns, ho fan els representants de la classe dirigent europea. Imagineu també que el banc tampoc no és un banc qualsevol, sinó que és la mateixa Comunitat Europea, on s’està produint un atracament a la ciutadania per part dels líders polítics i econòmics amb la complicitat dels bancs. O potser no us cal imaginar gaire? Com a la pel·lícula, l’atracament resulta ser un fracàs i el Senyor Ros, Sr Blau, Sr Marró, Sr Taronja, Sr Rosa i Sr Blanc, que ara són els líders de la Gran Bretanya, Itàlia, França, Alemanya i Espanya, s’hauran d’enfrontar a les seves fràgils relacions, que desembocaran en unes escenes que de ben segur no deixaran ningú indiferent. Una d’elles -permeteu-nos un petit spoiler que ja s’ha publicat anteriorment- inspirada en el tall d’orella de la pel·lícula de Tarantino i protagonitzada per Angela Merkel i Rodrigo Rato, a qui la líder alemanya marca amb ferro roent el símbol de l’euro a la panxa, com si fos una vaca.

Eurozone és una farsa teatral que ens mostra un sistema democràtic deslegitimat, segrestat per part del sector financer i una classe dirigent que utilitza el poder pel seu propi benefici. És la fi de l’Europa tal com s’havia entès fins ara en una obra alimentada “de la perplexitat i la impotència ciutadana i de la seva necessitat de desfogar la ira acumulada amb tot l’humor disponible” i un estil directe i transgressor, utilitzat ja anteriorment en espectacles com Citizen o Ultranoite no País dos Ananos, i que ha valgut a la companyia el Premio Nacional de Teatro 2014. Un premi amb què també s’ha valorat “la seva coherent trajectòria de creació col·lectiva basada en fonts del teatre document” i la seva vessant humorística i participativa “connectada amb la realitat social i econòmica”.

TEATRE_BARCELONA-eurozone-REVISTA_2

SIMBIOSI AMB EL PÚBLIC

El Grupo Chévere va néixer l’any 1987 de la mà de Miguel de Lira, Xesús Ron, Vicente Mohedano i John Eastham. Des d’aleshores han fet espectacles amb estils i formats molt diferents, actuant també en espais no convencionals com ara vaixells, aparadors, rius o ports, però sempre amb l’humor com a filosofia i els debats del present com a eix fonamental. Una altre característica important del grup és la connexió amb el públic, amb qui no només intenten establir una bona relació, sinó que fins i tot el conviden a participar en el procés de creació de l’espectacle. A Eurozone, per exemple, on han fet una gran aposta pel treball de creació col·laborativa amb la participació de tot l’equip d’actors, han obert un espai a internet on qualsevol espectador podia mantenir una conversa en línia amb la companyia i on encara roman visible la bitàcola dels assajos.

Tot i que pràcticament no han actuat a Catalunya, cal dir que el 1996 van rebre el Premi de la Crítica de Barcelona al millor musical per Máis alá da Ultranoite.

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!