Emma Vilarasau i Eduard Farelo tornen a reunir-se a ‘Si mireu el vent d’on ve’

Redacció

El Teatre Lliure posarà de manifest la relació de dependència que hi ha entre ésser humà i naturalesa amb el muntatge Si mireu el vent d’on veu, una traducció al català de l’obra de Nell Leyshon Comfort me with apples, i que la sala de Montjuïc acollirà del 14 de febrer al 18 de març sota la batuta de Fernando Bernués.

El director s’ha mostrat content del resultat, ja que ha viscut el procés amb molta il·lusió: “Vam llegir una novel·la de Nell Leyshon i vam quedar fascinats. De seguida, ens vam posar a treballar per poder portar a escena una obra seva”. Leyshon és una escriptora i dramaturga anglesa. Amb la seva novel·la, Black Dirt, va ser candidata al Premi Orange i finalista del Premi Commonwealth, tot i que, probablemente, la seva publicació més coneguda sigui Color de llet, on explica una història que té moltes coses en comú amb aquesta obra que ara es presenta.

Si mireu el vent d’on ve és una història sobre una família anglesa. És realista però també molt poètica. Està plena de misteris. El que més m’interessa de tot plegat és la gran diferència que existeix entre el món extern i l’intern dels personatges”, ha declarat l’autora.

Segons la sinopsi oficial, el muntatge explica la vida de la Irene, la mestressa d’una finca dedicada al cultiu de pomes, on viu amb el seu fill. La seva filla se’n va anar fa molt de temps i n’ha perdut el contacte. Una tardor, ella torna i es desencadena aquest relat sobre la maduresa i els canvis de l’Anglaterra rural d’avui.

També la seva actriu protagonista, Emma Vilarasau se sent contenta de poder participar en aquest projecte. Segons ha explicat a la roda de premsa, el que més l’agrada de l’obra és “que els personatges no expliquen la seva història sinó que la viuen… en aquest cas, amb intensitat, ja que es troben en un moment important de la seva vida”.

El muntatge busca potenciar l’al·legoria del text de Leyshon on les pomes tenen un paper important: “les pomes, en essència, són un misteri, i han servit de moltes i diverses metàfores de tota la història de la humanitat. D’alguna manera, són un misteri. La relació entre humans i pomes engloba molts dels secrets de la vida, en general”.

Escrit per
Redacció
Articles relacionats
La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

La Calòrica rebenta la bombolla de l’emprenedoria

Després dels darrers èxits que han obtingut amb Els ocells, De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda i Le congrés ne marche pas, La Calòrica, una de les companyies més reconegudes de […]

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Descarrega’t la nova Revista TeatreBarcelona Hivern 2023

Aquest Hivern, TeatreBarcelona tornem a editar la revista en paper. Una mirada independent i tranquila a la cartellera hivernal de Barcelona, pensada únicament per a nosaltres: el públic. Hi trobaràs reportatges, […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!