Emma Vilarasau i Eduard Farelo tornen a reunir-se a ‘Si mireu el vent d’on ve’

El Teatre Lliure posarà de manifest la relació de dependència que hi ha entre ésser humà i naturalesa amb el muntatge Si mireu el vent d’on veu, una traducció al català de l’obra de Nell Leyshon Comfort me with apples, i que la sala de Montjuïc acollirà del 14 de febrer al 18 de març sota la batuta de Fernando Bernués.

El director s’ha mostrat content del resultat, ja que ha viscut el procés amb molta il·lusió: «Vam llegir una novel·la de Nell Leyshon i vam quedar fascinats. De seguida, ens vam posar a treballar per poder portar a escena una obra seva». Leyshon és una escriptora i dramaturga anglesa. Amb la seva novel·la, Black Dirt, va ser candidata al Premi Orange i finalista del Premi Commonwealth, tot i que, probablemente, la seva publicació més coneguda sigui Color de llet, on explica una història que té moltes coses en comú amb aquesta obra que ara es presenta.

«Si mireu el vent d’on ve és una història sobre una família anglesa. És realista però també molt poètica. Està plena de misteris. El que més m’interessa de tot plegat és la gran diferència que existeix entre el món extern i l’intern dels personatges», ha declarat l’autora.

Segons la sinopsi oficial, el muntatge explica la vida de la Irene, la mestressa d’una finca dedicada al cultiu de pomes, on viu amb el seu fill. La seva filla se’n va anar fa molt de temps i n’ha perdut el contacte. Una tardor, ella torna i es desencadena aquest relat sobre la maduresa i els canvis de l’Anglaterra rural d’avui.

També la seva actriu protagonista, Emma Vilarasau se sent contenta de poder participar en aquest projecte. Segons ha explicat a la roda de premsa, el que més l’agrada de l’obra és «que els personatges no expliquen la seva història sinó que la viuen… en aquest cas, amb intensitat, ja que es troben en un moment important de la seva vida».

El muntatge busca potenciar l’al·legoria del text de Leyshon on les pomes tenen un paper important: «les pomes, en essència, són un misteri, i han servit de moltes i diverses metàfores de tota la història de la humanitat. D’alguna manera, són un misteri. La relació entre humans i pomes engloba molts dels secrets de la vida, en general».

Escrit per
Articles relacionats
Teatre, dansa i humor a tocar del cel

Teatre, dansa i humor a tocar del cel

Terrats en Cultura celebra, del 12 de juny al 24 de juliol, la seva 14a edició amb una programació composta de 13 espectacles i concerts de proximitat repartits en 7 […]

Lliurar-se per amor al públic

Lliurar-se per amor al públic

Després de visitar el Grec Festival de Barcelona amb Analphabet (2025) i One Night at the Golden Bar (2023), l’inclassificable creador malagueny Alberto Cortés, una de les mirades més singulars […]

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit