Els ‘adéus’ pendents de Denise Duncan, al Teatre Tantarantana

Ruben Garcia

Denise Duncan torna al Teatre Tantarantana amb El último adiós, una autoficció, basada en els adeus pendents de l’autora i de l’actriu protagonista, Catalina Calvo.

Un dia, bevent un bon vi, Denise i Catalina van començar a filosofar sobre tots els comiats que no es donen i que es deixen pendents a la vida i d’aquí, i de les seves experiències vitals, en va sorgir El último adiós: “És un acte de nuesa total, diria que el 99% de les coses que expliquem són reals que ens han passat”, explica l’autora i directora: “L’obra parla d’aquells comiats que no fem o no hem donat perquè no hem pogut fer-ho ja sigui per factors com la distància, perquè ens ha fet por, perquè no hem volgut o perquè des de l’altra part no hi ha hagut disposició, per exemple”.

Catalina Calvo (actriu) i Denise Duncan (autora i directora)

Una celebració de l’amor

El muntatge comença amb un viatge creuant l’Atlàntic cap a Costa Rica per visitar a l’àvia de Duncan i acaba dimensionant-se en una gran festa amb ranxeres i tequila per celebrar l’amor: “Darrere d’un doloros comiat sempre hi ha un amor molt profund i aquesta és la part que més ens costa com a persones: el fet de saber que aquest amor tan important no es pot seguir expressant”, comenta la dramaturga: “L’obra vol celebrar aquest amor: aquests sentiments ens demostren que vivim un vida plena d’emocions i de sentiments de coses boniques i de gent a qui estimem”.

Amb El último adiós, Duncan ens proposa trobar un lloc comú i convida al púbic a fer un acte tan profundament subversiu com és dir adeu en comunitat: “Aquestaadéus són compartits”, comenta: “A totes se’ns ha mort un ser estimat pròxim abans de poder acomiadar-nos, a totes ens han trencat el cor quan no hem dit aquell “fins aviat”, totes hem vist com s’acaben etapes de les nostres vides sense que trobem la manera de fer un tancament”.

L’obra es podrà veure del 18 de març al 10 d’abril a la Sala Baixos22 del Tantarantana- Més informació, imatges i entrades a:

Articles relacionats

Acceptar la mort, estimar la vida

T’has plantejat mai com vols que sigui el teu funeral? Saps quines alternatives tens? Per què mantenim el tabú sobre l’única certesa universal? Es pot pensar en la mort des […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari