Música barroca i flamenc i una nova posada en escena La edad de oro, un dels espectacles més mítics del flamenc d’avantguarda.
Sinopsi
Nova jornada doble en l’última convocatòria de Desvarío 2026. En el primer concert, La fuerza de las cosas, la soprano Mariví Blasco i el guitarrista flamenc Pedro Barragán, exploraran els límits de la seva pròpia formació per retrobar-se en un espai de nova creació, en el qual les obres del barroc s’enllaçaran amb cançons del repertori popular i altres peces de nova creació compostes expressament per a aquest concert. Tot entramat en un únic fil discursiu carregat d’el·lipsis i dinàmiques extremes en què els artistes es prenen la llibertat necessària a la recerca d’una música íntima i genuïna.
En la segona cita de la vetllada, el bailaor flamenc més reconegut i guardonat a escala internacional, Israel Galván, ens mostrarà l’última versió de La edad de oro, una peça emblemàtica que ha fet vint anys de vida i que va significar un canvi en la tendència de mostrar els espectacles de baile. Si en temps anteriors, el baile exercia una certa dictadura sobre les altres dues disciplines (el cante i el toque estaven al servei del baile), La edad de oro torna a l’origen i les tres disciplines tenen el mateix pes en l’espectacle. Així, Fernando Terremoto, Alfredo Lagos i Israel Galván (els tres artistes que van començar l’aventura) es distribuïen a parts iguals, les càrregues de treball i els mèrits obtinguts. Acompanyen Galván María Martín, al cante, i Rafael Rodríguez, a la guitarra.
Més informació
Pedro Barragán, guitarrista barceloní, format al Conservatori del Liceu, va marxar a Sevilla de jove. Deixeble de Juan Habichuela, ha acompanyat cantaores de renom, com Chano Lobato, Fernando de la Morena, Nano de Jerez, Paco Taranto o Carmen Linares i també joves de la seva generació, com Rocío Márquez o Gema Caballero. És professor a la Fundació Cristina Heeren i fa poc ha gravat un disc força personal, Chinitas, una roda sonora amb setze temes flamencs, sense solució de continuïtat, amb magnífica acollida per la crítica especialitzada.
Mariví Blasco, soprano de reconegut prestigi en el seu àmbit, posseeix un currículum ric i extens, ja sigui per les seves nombroses col·laboracions com a solista amb agrupacions nacionals i europees o per les seves actuacions en sales emblemàtiques de tot el món. Va ser membre fundador, amb Fahmi Alqhai, de l’Accademia del Piacere, que va propiciar entre altres obres Las idas y las vueltas, disc mestís que va comptar amb la participació de flamencs tan singulars com Arcángel, Miguel Ángel Cortés i Agustin Diassera.
Israel Galván ja havia guanyat amb poc més de 20 anys els premis més singulars del ball flamenc. Va decidir aleshores que l’objectiu no era ballar bé, sinó utilitzar el baile com a eina per narrar. La trobada amb Pedro G. Romero va ser crucial per al flamenc. Als 25 anys va estrenar a la Biennal de Sevilla Los zapatos rojos, la història tràgica del jove bailaor Felix el Loco; la Metamorfosi de Kafka, i després, Galvàniques, i el 2004, l’espectacle Arena. L’any següent va presentar L’edat d’or i va guanyar el Premi Nacional de Dansa. A partir d’aquí, cada any va presentant obres noves que la crítica i el públic celebren, fet que l’ha consolidat com la figura més emblemàtica de la dansa flamenca.
María Martín és cantaora, però també guitarrista. La d’Utrera ha treballat amb grans noms del flamenc contemporani: ha cantat per a bailaores com Leonor Leal, Vanesa Aibar o Úrsula López, és col·laboradora habitual de l’artista i investigador del flamenc Pedro G. Romero. Una substitució a La edad de oro ho va canviar tot, ja que Galván va ser capaç de veure totes les seves possibilitats. A la guitarra, el sevillà Rafael Rodríguez “El cabeza”, un artista que ha compartit escenari amb alguns dels grans del cante del ball i del toc, però també amb molts músics de jazz i de rock.
