Una bailaora singular i dues figures de referència del toque i el cante contemporanis, en la primera nit del festival flamenc a Nou Barris.
Sinopsi
La primera jornada de Desvarío a Nou Barris inclou dos concerts, tot i que es podria dir que, de fet, és un de sol presentat en dues parts, ja que els cinc intèrprets que hi intervenen participen en tots dos. La temàtica a desenvolupar és conceptualment lorquiana i derivada del projecte Martinicos, que va organitzar el CCCB en el marc del Grec 2025 en el marc de l’exposició “En l’aire commogut”, de Didi Huberman. El programa s’inspirava en la figura del “duende” al qual García Lorca al·ludia en la conferència que va impartir a Buenos Aires el 1933. Leonor Leal el mirava des del cos, i David Lagos el va resoldre visionant obres de poetes contemporanis a Lorca, entre els quals Rafael Alberti o Miguel Hernández.
Por qué no me miras. Di de Leonor Leal i el Proyecto Lorca (Antonio Moreno i Juan Giménez), és una obra que es mou, és viva i, per tant, en la seva visita a Desvarío, no serà la mateixa que es va veure al CCCB ni tampoc serà la mateixa quan torni a escena. El títol de l’espectacle, en aquest cas, es refereix a un poema que Lorca inclou en la mateixa conferència del 1933 i que tracta de l’afecció que té el “duende” per la mort:
Si tu eres mi linda amiga, / ¿por qué no me miras?, di. / Ojos con que te miraba, / a la sombra se los di/…
Els germans David i Alfredo Lagos ens ofereixen el segon concert. Alfredo Lagos és un clar exponent d’aquesta generació de guitarristes flamencs que van saber trobar una rica síntesi entre el joc clàssic i les noves harmonies desenvolupades per la guitarra al llarg dels últims trenta anys. El seu germà David Lagos és el que es coneix com un “cantaor enciclopèdic”, és a dir, que domina un ampli repertori d’estils i maneres de cantar.
Més informació
Leonor Leal va néixer a Jerez de la Frontera, es va formar en ballet clàssic i dansa espanyola abans de trobar en el flamenc el vehicle propici per desenvolupar el seu talent. Va formar part d’importants companyies flamenques. Va estrenar el 2008 el seu primer espectacle propi, Leoleolé, i després de prendre contacte amb la dansa contemporània, va iniciar una trajectòria que l’ha portat a estrenar coreografies com Nocturno (2018), En talleres (2019) i Loxa. Estampas y bailes a partir de los experimentos radiofónicos de Juan de Loxa (2020).
Antonio Moreno, músic eclèctic, que fon la tradició del flamenc amb la formació acadèmica i l’experimentació de la música contemporània. Actua en els principals festivals del món, amb els artistes Israel Galván, Fernando Terremoto, Leonor Leal, Juan José Amador, Rocío Márquez, Tomás de Perrate, David Lagos o Rafael de Utrera, entre d’altres. Actualment, presenta en gira al costat de la bailaora Leonor Leal la peça En Talleres, i formant trio amb el guitarrista Alfredo Lagos, l’obra Nocturno. Forma, amb Juan Giménez, el Proyecto Lorca. Giménez és un intèrpret, creador i improvisador dedicat al saxòfon, els instruments de vent tradicionals i l’electrònica.
