El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat l’Epicentre Pioneres, una iniciativa que vol ajudar a rescatar d’un oblit particularment injust algunes de les veus femenines fonamentals per comprendre millor la nostra herència. Unes escriptores que, en la majoria de casos, van treballar des de la pluridisciplinarietat artística ja que van escriure tant novel·la com teatre, assaig com poesia, i sovint van conrear també les arts plàstiques i musicals.
Les dotze autores protagonistes d’aquest Epicentre Pioneres són: Rosa Maria Arquimbau, Maria Carratalà, Maria Lluïsa Algarra, Llucieta Canyà, Cecília A. Màntua, Carme Montoriol, Lluïsa Denís, Maria Domènech, Carme Karr, Felip Palma (Palmira Ventós), Víctor Català (Caterina Albert) i Dolors Monserdà. A continuació, us destaquem els principals espectacles d’aquest cicle.
Solitud
Alicia Gorina dirigeix a actors com Pol Lòpez a la versió teatral de Solitud de Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català. Es tracta de l’obra central de l’Epicentre Pioneres en la qual es presenta un dels personatges femenins més apassionants que han nascut dins la literatura catalana.
Solitud és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.
L’huracà
Una esmolada mirada sobre la maternitat d’una de les grans veus femenines del teatre català. La dramaturga i traductora Carme Montoriol, amb la seva breu però subtilíssima obra dramàtica, mereix un lloc privilegiat entre els grans clàssics moderns del teatre català. A L’huracà, estrenada l’any 1935, retrata amb enorme subtilesa psicològica el conflicte angoixant d’una dona tràgicament absorbida per la possessiva relació que el seu fill li reclama d’una manera obsessiva.
L’endemà de l’estrena al Teatre Poliorama, dins la temporada oficial subvencionada per la Generalitat republicana, la crítica del diari La Noche afirmava que el text de Montoriol era la millor peça que aquella temporada s’havia estrenat al teatre català. Després de la Guerra Civil, l’autora va adoptar un estricte silenci literari, i la seva obra dramàtica va veure’s igualment allunyada dels escenaris durant dècades. Mònica Bofill ha estat, en aquesta ocasió, la directora encarregada de recuperar-la i tornar-la a posar en escena.
Solitud a Stromboli
Imma Colomer dirigeix Solitud a Stromboli. Somnis, signes i símbols, una conferència teatralitzada a partir de la investigació de Rosa Delor, la qual ha elaborat una tesi que demostra que Stromboli, l’aclamada pel·lícula de Roberto Rosselini, no s’entendria sense una lectura prèvia de Solitud, l’obra de Víctor Català.
Compositores del Modernisme
Amb l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) serem testimonis de la recuperació d’obres de compositores catalanes del primer terç del segle XX, com Lluïsa Denís, Narcisa Freixas, Carme Karr, Isabel Güell, Matilde Escalas o Lluïsa Casagemas que, tot i haver escrit una pàgina important en la història de la música catalana, no han tingut el reconeixement merescut.
Pros.- TEATRE, en si mateix
Contras: sempre remenan la cirera els mateixos, deixan de costat moltissims profesionals extraordinaris que, sens dupte podrían ser-hi mestres dels “amics”
Punt final: la millor actriu -sens dupte- i admirable esser huma, respectable i estimada senyora: MERCÈ SAMPIETRO, MERCEDES SAMPIETRO