El Teatre Lliure estrena ‘La malaltia’, una obra sobre el malestar de la joventut

Redacció

Les protestes protagonitzades per joves que s’han pogut veure als carrers de Barcelona i a nombroses ciutats de Catalunya aquests darrers dies han ressonat més que mai al Teatre Lliure, on del 5 març a l’11 d’abril s’hi podrà veure La malaltiaun docudrama escènic, amb gran presència d’audiovisuals, que parla sobre un sistema que ofega la joventut.

Si no comencem a donar lloc i presència als menors de 30 anys, veurem com començaran –si no ho són ja– a sentir-se incapaços d’imaginar alternatives al sistema capitalista. I en canvi, són elles i ells els que haurien de marcar el camí“, ha explicat Juan Carlos Martel Bayod, que signa la seva primera direcció des que ocupa la direcció artística del Lliure.

La peça està protagonitzada per Guillem BalartElena Martín i quatre intèrprets més, entre 20 i 30 anys, seleccionats en un càsting obert al qual es van presentar més de 750 persones: Emma Arquillué, Francesc Marginet SensadaMartina RouraMariantònia Salas. Tots ells conformen un grup d’estudiants de medicina del 2021 que enregistraran en directe la seva inconformitat tot recreant les escenes de Bruckner i d’altres materials contemporanis.

És la joventut una malaltia o ho és el sistema?

L’espectacle, basat en El mal de la joventut que va estrenar Ferdinand Bruckner al 1926, posa en diàleg la joventut desencantada de l’Europa d’entreguerres dels anys 20 amb les noves escenes que permeten reflexionar d’una manera més profunda sobre temes fonamentals de l’obra original, com són la depressió, què significa ser jove, el pas cap a la vida adulta o el suïcidi: “Hem intentat traslladar a l’escenari quins moments de la vida et fan patir tant com per prendre la decisió de deixar de viure“, ha apuntat el director qui alhora s’ha plantejat si la joventut és una malaltia o bé ho és el propi sistema.

La malaltia, que compta amb la complicitat d’Íngrid Guardiola com a dramaturgista, reflexiona també sobre el concepte de la joventut i de fins a quin punt va associat amb un ordre productiu: “Ser jove no és una etapa biològica de la nostra vida que hem de descartar un cop ja volem aburgesar-nos. Volem definir la joventut com el desencaixar, el no assumir tot allò que ens ve donat a cegues, a poder dir prou a allò que no ens va bé“.

El muntatge també reflexiona sobre altres temes com la violència dels càstings, a partir de l’enregistrament de l’audició que es va fer al Lliure; la precarització laboral del treball domèstic i el dolor que provoca en el cos, amb el testimoni d’una treballadora del col·lectiu Las Kellys; l’experiència d’un grup de metges joves que van viure la primera onada de la COVID; o la prostitució, a partir de la visió d’una dona del col·lectiu Genera.

Més informació, imatges i entrades a:

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!