El Shakespeare més lúcid (i eròtic)

Mercè Rubià

Per uns és l’obra més eròtica i sexual de Shakespeare, per d’altres una comèdia romàntica de festival de final de curs i per Joan Ollé, la més lúcida… i un malson. El somni d’una nit d’estiu arriba a la Sala Gran del TNC amb 18 actors i un músic dalt de l’escenari.

TEATRE_BARCELONA-somni_nit_estiu-REVISTA_2

Actors consolidats com Mercè Arànega, Victòria Pagès, Lluís Marco, Enric Majó o Xicu Masó al costat dels nous talents, els joves Pau Vinyals, Albert Prat o Clàudia Benito. En total, 18 actors, un músic (Dani Espasa) i 30 tècnics sota la direcció d’un home a qui no agrada Shakespeare, Joan Ollé, acompanyats d’un bosc, un taller d’artesans i Atenes en una escenografia fantàstica de Sebastià Brosa. Podria ser un somni, gairebé ciència ficció amb el panorama teatral actual, però no ho és. És un malson. Un malson anomenat El somni d’una nit d’estiu, el Shakespeare més representat als festivals de final de curs de les escoles i instituts anglosaxons passat per la lupa d’Ollé, que de respondre “Albertí, teatre familiar encara no em toca!”, ha passat a considerar-la l’obra més lúcida de l’autor: “un malson profund d’una nit d’amor”. I això que, explica, mai li ha agradat Shakespeare perquè “no l’entén” i a més a més, només començar “ja tens la batallar perduda, perquè sempre serà més jove, més savi i més intel·ligent”.

La mateixa lectura en fa el traductor Joan Sellent, que explica que quan grates “aquesta comèdia romàntica aparentment de fades i follets”, quan estableixes una relació íntima amb el text, t’adones que “hi ha coses bastant fosques i fins i tot un component de crueltat” amb una “gran volada poètica”. Una poètica que assegura que el director ha respectat escrupolosament, gairebé de manera obsessiva, encomanada i compartida per uns actors que acompassen, fins i tot, el moviment amb el vers.

El teòric polonès Jan Kott defensa que és l’obra més eròtica de l’anglès i “un text d’una prodigiosa modernitat” que provoca “un violent contrast entre la bogeria amorosa, que allibera la nit, i la censura del dia, que obliga a l’oblit”. Una visió que Xavier Albertí compartia a la presentació de temporada, on va destacar que a l’obra es mostren “les pulsions sexuals de l’adolescència, a partir de les quals es fabriquen els mecanismes de perversió de la nostra societat” i on es mostra “el món de l’inconscient no controlable”.

TEATRE_BARCELONA-somni_nit_estiu-REVISTA_3

COM UN GINTÒNIC A LES 5 DE LA MATÍ

Per Sellent, que considera Shakespeare un precursor de Freud, aquest inconscient és Puck, el follet que amb les seves flors obliga els mortals a enamorar-se del primer que vegin en despertar-se. Per Ollé, però, aquestes flors “tenen el mateix efecte que un Gintònic al Luz de Gas a les cinc del matí”, és a dir que a vegades, només cal una petita empenteta per triar l’amor equivocat.

Però recapitulem. Què hi passa a l’obra perquè tingui tantes lectures? Som a l’Atenes ja democràtic -bressol del teatre- i el duc d’Atenes i la reina de les Amazones estan ultimant els últims detalls del casament. Tota la ciutat està de festa, excepte Hèrmia i Lisandre, dos enamorats amb una història condemnada al fracàs per l’oposició del pare d’ella, que vol casar-la amb un altre jove. Tots dos decideixen fugir al bosc, però el bosc també té les seves pròpies lleis i viuran “un malson brutal, ple de mentides i humiliació”. Encara que potser és l’única opció, perquè les lleis d’Atenes són clares: són els pares qui decideixen amb qui es casen els seus fills, sota dures penes en cas de desobeir.

Text: Mercè Rubià

Escrit per
Mercè Rubià TWITTER

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats

Els dilluns també hi ha teatre

“Els dilluns no existeixen per al teatre”… s’ha dit tradicionalment del dia que el sector teatral s’ha agafat per descansar. Avui en dia, però, aquesta afirmació va perdent el sentit […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!