El Romea viatja al 1975

Mercè Rubià

L’Off del Romea torna amb La Supervivència de les lluernes, la segona part de la trilogia Fer sonar una flor iniciada amb El somni d’un elefant hipotecat que es va poder veure a La Seca durant el mes d’octubre.

TEATRE_BARCELONA-lluernes-REVISTA_1

Durant l’època com a director del Romea, Julio Manrique va provar d’acostar un nou públic al teatre, més jove o que busqués nous formats i experiències teatrals. La seva aposta per espectacles com Sé de un lugar i La nit just abans dels boscos, un representat al hall i l’altre itinerant per diferents espais del teatre, va tenir un gran èxit. Les dues obres no només s’han pogut veure en altres sales, sinó que encara giren. Sé de un lugar ha estat fent temporada a Madrid i La nit just abans dels boscos al Maldà. L’actual director, Borja Sitjà, ha volgut mantenir l’aposta amb La supervivència de les lluernes, una obra dirigida per Daniela De Vecchi que ja s’ha pogut veure al Festival Grec, FiraTàrrega i el Temporada Alta.

LAminimAL proposa un viatge a la Transició espanyola, un viatge crític, que revisa el nostre passat recent amb la mirada d’aquella generació que ja no la va viure. “Ens situem al passat per entendre el present i interrogar el futur”, diu l’actriu Xantal Gabarró. Durant l’espectacle, els assistents són conduïts a través d’un itinerari que els porta per diferents espais del teatre amb la voluntat de convertir-los escenari de l’acció, però també lloc de reflexió. La dramatúrgia de Daniela De Vecchi, que parteix de textos de Juan Mayorga i José Sanchis Sinisterra i s’inspira en els últims escrits de Pasolini, converteix els deu intèrprets en “autèntics supervivents que habiten al marge del poder. Deu persones amagades soledat, ofuscades entre les llums i les ombres d’aquest moment històric”.

TEATRE_BARCELONA-lluernes-REVISTA_4

La companyia va néixer fa quatre anys com un laboratori de creació a la Sala Beckett al voltant de Daniela De Vecchi i la figura de Sanchis Sinisterra “amb l’objectiu d’investigar els sistemes minimalistes i el teatre sistèmic”, explica l’actor Eloi Bonet. “Fem servir una sèrie de moviments o accions repetitives per, a partir de la forma, generar els continguts. Els actors treballen amb una partitura d’accions físiques, que nosaltres anomenem ‘actema’, que és l’equivalent al fonema: la mínima unitat d’acció. I a partir d’aquests actemes ells poden modular, variar i anar introduint la seva part creativa. A l’Elefant Hipotecat treballàvem la sistèmica de manera bastant acurada, però ja amb algunes passes de transgressió general del sistema, que ara s’accentua amb La supervivència de les Lluernes“, diu la directora.

Com a la resta dels seus espectacles, LAminimAL juga amb la participació del públic, que si bé no surt a escena amb els actors, sí que és un element imprescindible de l’espectacle. En aquest cas, recorreran amb una copa de vi i total proximitat amb els actors el bar de la sala, les escales, el hall, una discoteca al pis superior fins arribar a la platea del teatre.

TEATRE_BARCELONA-lluernes-REVISTA_2

Text: Mercè Rubià / Fotografies: LAminimAL

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Mario Gas torna a les arrels

Mario Gas torna a les arrels

Fins al 27 de juliol, La Gleva Teatre acull La lluna és blanca, muy blanca, un espectacle que ofereix una mirada personal a la trajectòria del director i director Mario […]

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

La comèdia musical Se ha escrito un crimen s’instal·la al Teatre Apolo fins al 12 d’agost. Dirigida per Naím Thomas, autor del guió i les lletres, l’espectacle fusiona misteri, humor […]

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix del Raval ha presentat la temporada 2025/2026 amb una clara voluntat de continuïtat i creixement. El programa reivindica la creació contemporània, la memòria, l’accessibilitat i la formació […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!