Què vol dir tenir un germà? Compartir records, competir per l’atenció dels pares, conèixer els punts febles de l’altre i, alhora, saber com sostenir-lo quan cal. Aquest és el punt de partida d’El meu germà, la nova producció d’El Maldà, escrita i dirigida per Marc Artigau, que es podrà veure del 4 de juny al 12 de juliol. La peça parla dels vincles familiars a través d’una comèdia amb música, humor i complicitat escènica.
L’espectacle neix d’un encàrrec concret: crear una peça sobre germans amb dos intèrprets que també ho són fora de l’escenari. Ara bé, Artigau defuig l’autoficció i planteja una obra que pugui funcionar més enllà d’aquesta dada biogràfica. “L’espectacle no va cap a l’autoficció, tan sols és una història de germans, és un espectacle que no cal que sàpigues que són germans en la realitat”, ha explicat el dramaturg i director.
Una comèdia amb aires de cabaret
El meu germà es desplega com una successió de situacions, jocs i escenes breus al voltant de la fraternitat. El muntatge beu de l’esperit del cabaret i combina diferents llenguatges escènics, des de la música i la cançó fins al conte o el poema. En aquest recorregut també hi apareix un relat extret d’El millor dels mons, de Quim Monzó. “El que veurà l’espectador són 19 escenes que passen per ballar, cantar, ara un conte, un poema, a partir de la idea de tenir germans o no tenir-ne, de ser el petit, mitjà o gran, parlem de les famílies, és una feel good comedy”, comenta l’autor.
La peça planteja preguntes aparentment senzilles però carregades de memòria: què canvia si ets fill únic? Què implica ser el germà gran? I el petit? Es viu igual tenir un germà als cinc anys que als seixanta-cinc? A partir d’aquí, l’obra aborda les relacions familiars des de les posicions que cadascú ocupa dins d’una casa i des dels codis que es construeixen amb el pas del temps.
Germans a dins i fora de l’escena
La relació entre els germans travessa el procés de creació, tot i que el muntatge no es limita a explicar la seva història personal. Segons ha explicat Llorenç González, “l’obra funciona més enllà de si els actors són germans o no, però òbviament el fet que ho hàgim creat nosaltres com a germans, la complicitat, els codis de la consanguinitat, hi són i hi tenen una rellevància a l’espectacle”. Artigau ha treballat a partir de preguntes, records i materials generats amb els dos actors, que també signen la composició musical de l’espectacle.
A partir d’aquests materials, Artigau construeix una comèdia sobre la família, els records i les posicions que cadascú ocupa dins d’una casa: ser fill únic, ser el germà gran, ser el petit o créixer amb algú que comparteix una part de la mateixa història. A escena, els germans ballen, canten, discuteixen i juguen amb el públic per parlar d’un vincle quotidià, ple de codis propis i sovint difícil de definir.
Més informació, imatges i entrades:
