Als 36 anys, la Laia encara viu amb els pares. Vol independitzar-se, però trobar un pis que es pugui permetre s’ha convertit en una missió gairebé impossible. Així comença Busco pis!, una comèdia musical escrita i dirigida per Xavi Morató, amb música de Gerard Sesé, que arriba al Teatre Apolo després de la seva estrena al Teatre Gaudí de Barcelona.
La protagonista, interpretada per Xènia Nogué, s’endinsa en una recerca desesperada que la farà topar amb comercials sense escrúpols, grans propietaris i polítics de discursos contradictoris. Tot plegat en un escenari inspirat en el Monopoly, amb una estètica de còmic, més de quaranta personatges i tretze cançons originals que transiten pel pop-rock, la rumba i el glam pop.
Riure per no plorar
“La idea, com a mínim, és poder-nos-en riure, i poder-nos riure també de la gent que ens ha portat fins aquí”, defensa Morató. El dramaturg parteix d’una realitat que coneix de prop: la d’una generació que, malgrat tenir feina i formació, continua trobant enormes dificultats per accedir a un habitatge.
Aquesta precarietat també afecta els mateixos intèrprets. Mireia Lorente-Picó, que dona vida a una desena de personatges, explicava que “havia necessitat l’ajuda dels pares per accedir a un pis” i que la seva condició d’actriu li havia complicat la concessió d’una hipoteca, malgrat ser solvent.
Amb Busco pis!, la companyia continua la línia de crítica social que ja havia explorat a Generació de merda, El futbol és així (de gai) i El poliamor és així (de complicat). Ara posa l’humor al servei d’una de les grans preocupacions actuals, en una comèdia que convida a riure d’un mercat immobiliari que sovint ja sembla una broma de mal gust.
Més informació, imatges i entrades:
