Dos dels espectacles que més bona acollida van tenir al passat Festival Grec, Rhum i Vells Temps, tornen a la cartellera durant aquestes festes.
MONTI TORNA AL LLIURE
Quan Joan Montanyès va morir el maig de 2013, estava treballant en una obra basada en Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum’, un dels grans pallassos del segle XX. Una obra que volia reflexionar sobre l’ofici de fer riure dirigida per Martí Torras.
Malauradament, l’obra no es va poder estrenar, però Martí Torras i Jordi Martínez, el primer cara-blanca d’en Monti, van decidir tirar-la endavant i retre-li un homenatge, a ell, i a la figura del pallasso. Els acompanyen el que havia de ser l’últim cara-blanca, Joan Arqué, i també Pep Pasqual, Oriol Boixader, Roger Julià i Guillem Albà. Uns clowns i músics amb qui Torras ha decidit remuntar l’espectacle de zero, partint de les seves notes, però amb diversos canvis. El principal, que el personatge que interpretava Monti, Rhum, no sortirà a escena. “L’espectacle no pot ser el mateix perquè ell no hi és, és paral·lel”, diu el director. Torras explica que a l’obra hi veurem el magatzem d’una companyia, Rhum&Cia, que fa anys que no treballa i on els seus pallassos han de malviure. Un dia, però Rhum els trucarà per dir-los que sí, que ha trobat un bolo d’un dia per l’altre, però que ell no hi serà. La companyia es mobilitza, però no només tenen el problema de la baixa de Rhum, sinó que a més a més tenen dos cara-blanques i la pista de circ és massa petita per a tanta intel·ligència. Un dels dos haurà de deixar de ser el pallasso llest i posar-se el nas vermell.
UN ‘TAKE AWAY’ PINTERIÀ
A la Sala Beckett torna Vells temps, un triangle minimalista interpretat per Sílvia Bel, Míriam Alemany i Carles Martínez dirigit per Sergi Belbel.
“Vells temps és una obra take away, la consumeixes a la sala, però hi ha coses que t’has d’endur a casa”, explica el director. “És una experiència única, una obra de maduresa que s’emparenta amb Terra de Ningú, el tronc central de la dramatúrgia de Harold Pinter”. L’obra és un triangle minimalista, format per una parella tradicional, Kate i Deeley, i l’Anna, una dona que vint anys enrere havia compartit pis i amistat amb Kate. Però la visita farà rememorar uns fets que no sabrem si han passat, o no. I així, Pinter ens endinsarà en els laberints de la memòria i els estralls que provoca el temps i la fragilitat de les reaccions humanes. L’actor, Carles Martínez, amb cinc Pinter a l’esquena, assegura que és un autor difícil, però fascinant. “El text és com un plànol del tresor. T’ho diu tot, però de manera críptica”. Un autor delicat, segons Sílvia Bel, que “no admet el psicologisme” i que “diu una cosa, però en passen unes altres”. Potser és que tal i com deia el mateix Pinter, els seus personatges “fins el tercer whisky no diuen res”.
Text: Mercè Rubià
