Els tastaolletes dels escenaris tenen una cita amb la crème de la crème de la dansa contemporània barcelonina amb el cicle de peces curtes del Círcol Maldà.
Sota la premissa que es pot ballar a tot arreu, i que hi ha molt talent esperant trepitjar els nostres escenaris, el Círcol Maldà ha organitzat la Primera convocatòria de peces curtes de dansa. La rebuda ha estat aclaparadora, expliquen: s’hi han presentat fins a 30 companyies, algunes consolidades al sector i d’altres menys conegudes, però amb tant talent que s’han vist obligats a doblar la programació i escollir-ne sis, en lloc de les tres que havien pensat en un principi.
El cicle consta de dues composicions diferents d’espectacle, formades cada una per tres peces curtes de tres duets de dansa contemporània, que s’alternen en una programació pensada pels “forans de la dansa”, el públic no habitual. Muntatges amb sensibilitats molt diverses on el teatre gestual hi té molt pes, però sense oblidar els més habituals del ball.
Entre els espectacles de Maldà en Dansa s’inclouen estrenes de companyies puntals com Inés Boza (SenZaTempo) i Nicolas Ricchini Co., amb el nexe en comú de fer una dansa de proximitat, adequant-se a les característiques i l’encant de l’espai del Círcol Maldà: es crea un lloc de trobada de professionals d’estils molt diversos amb espectadors habituals o no, “un mosaic on tothom hi podrà trobar una peça del seu gust”.
UN MENÚ VARIAT DE DANSA
La primera programació (a la sala el 13, 15 i 17 de maig), la compon La rosa sin porqué d’Inés Boza i Serbi Blanch -dels noms més coneguts-, un espectacle amb música en directe i un ocell que canta que narra l’espera d’un productor; l’estrena a Barcelona de l’espectacle Flowers on your skin, de Nicholas Ricchini Company, que ens parla de la pressió social i els cànons que s’imposen; i, finalment, Los Moñekos afegeixen el toc d’humor a la vetllada amb Yi-Ha, un camí cap al Llunyà Oest.
El segon menú (que podreu veure el 14, 16 i 18 de maig) l’encapçala el primer plat que ofereixen Laura Vilar i Miquel Barcelona: La vida era, un espectacle amb part d’interactiu que s’inicia dividint el públic en dos equips, primer a les butaques i, després, amb les passions que els mourà. Seguidament, dos espectacles que compten amb presència de les últimes generacions de l’Institut del Teatre: Comment Dire, de la companyia Tricotatge, una reunió de dues amigues burgeses i Memo, de La Siberia Danza i Paloma Muñoz, amb un toc d’humor.
Text: Neus Riba
