Sinopsi
Cicle de peces curtes de dansa fruit de la primera Convocatòria de peces curtes de dansa del Círcol Maldà.
PROGRAMACIÓ 1: dimarts 13, dijous 15 i dissabte 17 de maig
Inés Boza & Sergi Blanch/SzaTpo: “La rosa sin porqué” (20min)
“La rosa es sin porqué
florece porque florece
No presta atención a símisma
No desea que la miren”
Angelus Silesius
Un músic, una escriptora-ballarina i un ocell esperen la resposta d’un productor, com qui espera a Godot. Mentrestant, treballen en les idees impossibles que tenen per fer un espectacle. Com capbussar-se amb una guitarra elèctrica en la música clàssica espanyola del s.XX per arribar a la rumba catalana i fer-ho d’una manera autèntica i personal.
nicolas ricchini company: “Flowers on your skin” (20min)
Dansa contemporània
L’obligació, la pressió de la societat per entrar dintre dels cànons, les etiquetes i categories que s’han marcat. L’obligació de ser com els demés per no ser anormal, marginal o estrany. Dues dones senten aquest empresonament que les pressiona cada vegada més i més. Tant l’una com l’altra intenten imposar la seva visió de les coses perquè creuen en aquesta única veritat. Una peça que servirà per alliberar-se dels lligams i gràcies a la qual trobaran el seu camí juntes, malgrat el preu que hauran de pagar.
Los Moñekos: “Yi-Ha” (25min)
Dansa-teatre
“Yi-Ha” s’obre camí, polsegós camí, cap a la dura i seca vida del Vell, Salvatge i Llunyà Oest. Un camí cap a ves a saber on. Dos en el camí, en aquest camí pecaminós. Història de com dos es complementen, l’un sense l’altre no són, però l’un a l’altre es maten. Contigo pero sin ti. Hola y adiós.
PROGRAMACIÓ 2 : dimecres 14, divendres 16 i diumenge 18 de maig
Laura Vilar i Miquel Barcelona: “La vida era” (30min)
dansa contemporània – videodansa
La vida era no saber si escriure en temps verbal del passat, del present o del futur, era massa estrany saber-ho, semblava que tot tenia el seu motiu de ser.
La vida era mirar al ulls d’algú que té una semblança amb tu, o d’algú que et mostra allò que sembla que t’allunya de tot i en canvi et retorna, et retorna a tu, a dins teu, a l’essència d’aquesta vida d’ara.
La vida era silenci, perseverança en l’espera, no fer, no ser, no dir.
La vida era una tensió entre deixar-ho anar tot, i entrar en la plenitud màxima, i fer i ser i dir amb tanta passió que sonaven fort grans i lúcids focs artificials…
La Siberia Danza / Paloma Muñoz: “Memo” (15min)
Dansa contemporània
Idealitzat i distorsionat objecte, ideal ombra d’un imbècil, fragilitat fingida, carn, plàstic, fum, tot mentida.
Tricotage: “Comment Dire” (15min)
Dansa contemporània
Dues amigues de la burgesia es reuneixen assíduament. Avui, les coses canviaran: les enveges, la gelosia, les frustracions innates de l’ésser humà ens retornen a la bestialitat de l’home passant per la decadència física i psíquica. Des d’aquí, es mira el món. Des de fora. Amb un vocabulari esquematitzat i personatges desdibuixats. Enfrontant-se a la bogeria i a la insignificança de l’home en el cosmos.
