La cartellera d’aquest mes acull simultàniament dues propostes signades per Lara Díez Quintanilla. L’autora transita entre els límits del desig i la memòria íntima en dues obres que, malgrat les seves diferències, comparteixen una mirada aguda sobre les relacions humanes i les estructures que les sostenen.
‘Plaer culpable’, la comèdia de la veritat incòmoda
Al Teatre Goya es pot veure Plaer culpable —text guanyador del Torneig de Dramatúrgia Internacional 2022—, una comèdia punyent sobre el desig, els secrets i les contradiccions de les parelles contemporànies. La Laia (Mar Ulldemolins) i el Jordi (Francesc Ferrer) són una parella moderna, feminista i aparentment oberta que decideixen fer net abans del naixement del seu primer fill confessant-se tot allò que mai s’han dit. Però allò que comença com un exercici de sinceritat esdevé un terratrèmol emocional.
Díez Quintanilla parteix d’una experiència real: un viatge amb amics als Estats Units on una història, mig broma mig veritat, va destapar tensions i límits inesperats dins el grup. “Quan es qüestiona allò que considerem de la nostra propietat privada, tot es capgira”, explica: “Van emergir els instints possessius, els monstres del conservadorisme, el trogloditisme i el masclisme. Mai vam tornar a ser les mateixes”.
L’autora admet que aquell viatge la va colpir profundament: “Vaig quedar tan perplexa d’aquella experiència que vaig necessitar encomanar-li al teatre la seva digestió i transformació”. D’aquest impuls en va sorgir una obra que interpel·la directament l’espectador: Som tan oberts com pensem? I, sobretot, fins on arribaríem per salvar una relació?
Més informació, imatges i entrades:
‘Mary’, la memòria com a herència emocional
Paral·lelament, al teatre de l’Espai Texas, Mary reprèn temporada després de l’èxit a la Sala Flyhard. El monòleg, escrit i interpretat per la mateixa Lara Díez Quintanilla, és un homenatge a la seva àvia i a tota una generació de dones nascudes als anys trenta.
“És un homenatge a la meva àvia, una persona molt important per a mi, però també un reconeixement a totes les dones que han format part de les nostres vides”, diu l’autora. L’obra es va gestar durant els últims dies de vida de la seva àvia, a partir del record compartit: “Una herència d’anècdotes, fets i paraules molt significatius per a una generació de dones de postguerra”.
També et pot interessar: ‘Mary’, les dones d’una vida
Mary dibuixa un retrat generacional que parla de les arrels, el llenguatge i els valors transmesos de mares a filles. “És una reflexió sobre les generacions que m’han precedit i que m’han configurat tal com soc”, afirma Díez. I conclou: “Mary és també una carta d’amor a les nostres arrels”.
Més informació, imatges i entrades:
