GREC 2022

‘Després de ToT’: El món s’acaba

La companyia PSiRC estrena la cinquena part d’una distopia circense

Marcel Barrera Cabezas

Tot passa al futur, en un llac envoltat de naturalesa exòtica i des del qual es pot veure el present. Una companyia de circ observa com un món en decadència aborda l’ecologia, la tecnologia i molts altres conflictes actuals que ens afecten com a espècie humana. La troupe intenta resistir el final de la seva era a través de números de circ: portés acrobàtics, bicicleta acrobàtica, ventrilòquia, llançament de ganivets i el martell de la mort, una sorpresa que la companyia no vol desvelar encara i que es guarda per als qui vagin a veure l’espectacle. 

La companyia es pregunta quin és l’últim gest que faríem si fóssim l’últim ésser humà de la Terra. La resposta és en aquesta distopia circense que es planteja com una saga amb cinc parts. Al Mercat de les Flors i al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) s’hi han estrenat els quatre primers episodis, peces independents que són spin-offs del que es podrà veure al Festival Grec els dies 21 i 22 de juliol amb el títol Després de ToT. La pel·lícula. Malgrat el nom, no és una pel·lícula; és un espectacle de gran format que és la síntesi de tots els altres episodis. Tots estan dirigits pel dramaturg Rolando San Martín i protagonitzats per mites que l’espectacle reinterpreta: Artemisa (Anna Pacual), Prometeu (Adrià Montaña), Zeus (Benet Jofre) i Alexa (Wanja Kahlert). Els títols dels quatre primers episodis són bastant especials: De quan Zeus es va fer vegà, el malson de la mort i les mosques salvatges; De quan Alexa va comprar la seva roba a Humana i el seu número de ventrilòquia; De quan Artemisa i el Leviatà del pantà i De quan Prometeu, els bitcoins i el martell de la mort. 

Aquest és el tercer projecte de PSiRC, companyia creada el 2011 i que ja va estrenar abans Acrometria (2013), un espectacle notable i molt poètic que s’ha vist en més de 12 països i que encara gira després de nou anys. La segona creació va ser El meu nom és Hor (2018), que es va inspirar en les imatges surrealistes i oníriques d’Edgar Ende. Ara, l’ambiciós projecte que es presenta al Grec està molt influenciat per la pandèmia. Els canvis en el consum cultural que s’han produït han portat la companyia a pensar en un projecte que sigui com una sèrie, un model que funciona molt en el món de la televisió i les plataformes audiovisuals, però molt poc en les arts escèniques. El projecte busca generar interès i continuïtat, crear seguidors que s’interessin per la primera saga circense de la història.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per
Marcel Barrera Cabezas

Periodista especialitzat en educació. Entre els anys 1997 i 2009 va ser redactor del diari El Punt, i entre el 2009 i el 20011 va ser cap de premsa del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. Actualment és redactor en cap de la revista de circ Zirkòlika. Ha col·laborat a les revistes El Temps i Artez i és autor del llibre ‘Animal de circ. Retrat de Tortell Poltrona’ (Dau, 2007).

Articles relacionats
El teatre que es llegeix

El teatre que es llegeix

Segur que alguna vegada has tingut llargs minuts de patiment en veure que fas tard al teatre. Sortir tard de la feina per un imprevist, el bus que sempre passa […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!