Val la pena viure per guanyar? Pau Carrió dirigeix La Kompanyia del Lliure en un Shakespeare molt actual, Victòria d’Enric V. Un espectacle que ens farà reflexionar sobre la cerca constant de l’èxit i la victòria, dos conceptes gairebé indestriables de la nostra societat.
Pau Carrió és un director jove, al voltant de la trentena. Potser per això, diu, li ha interessat aquesta història al voltant d’un rei jove que, amb només 28 anys, s’enfronta i venç els francesos en la Batalla d’Agincourt (1415). Una batalla que avui, segles després, encara és commemorada per molts anglesos.
“Shakespeare ens proposa un món complexe, un debat sobre els motors de la vida: l’èxit i la victòria”, explica Carrió, que ha optat per afegir a l’obra la segona part d’Enric IV, que retrata un jove príncep poca-solta del que ningú espera gran cosa com a futur rei. “Fem un recorregut que comença amb Enric emborratxant-se en una taverna de Londres amb el seus amics i acaba quan és tot un heroi a punt de ser coronat”. Entremig ha fet la guerra a França i, suposadament, ha vençut. Carrió, però, es pregunta: “un cop assolida, podem diferenciar netament la victòria de la derrota? Val la pena viure per guanyar?”
Pol López, que encarna Enric V, explica que “ja que la guerra (i la monarquia) és quelcom tant poc defensable actualment” han portat el text al terreny del compromís amb la presa de decisions, de manera que allò defensable sigui la manera d’actuar i les decisions siguin el triomf. Tot, en un escenari completament despullat que dóna la màxima importància a la paraula. “El teatre en la mínima i la màxima expressió”, on és l’espectador, afegeix López, qui ha d’acabar de completar “tot el que Shakespeare fa córrer per les venes”.
I és que no només no hi ha escenografia, sinó que a més a més el vestuari és atemporal. Els personatges “no van vestits ni del seu moment, ni d’ara”, explica Carrió, sinó que han optat per “no referenciar ni ubicar temporalment l’obra en un passat sinó, més aviat, en un futur passat”. Arnau Vallvé, bateria del grup Manel, és l’encarregat de portar en directe la música i acompanyar dalt l’escenari els integrants de La Kompanyia del Lliure, als que s’hi han sumat els actors Pep Ambròs, Albert Prat i Maria Rodríguez. Exceptuant Laura Aubert, que fa el paper de tavernera, totes les actrius interpreten papers masculins.
Text: Mercè Rubià
