Al llarg de l’esfera política del segle XX poques dones desperten tanta fascinació i alhora controvèrsia entre l’opinió pública com Eva Perón. En trobem, és clar, des de Jackie Kennedy fins a Diana de Gal·les passant per Margaret Thatcher, Imelda Marcos o Grace Kelly, d’acord. Però cap com Evita estén la seva aura en una ascensió gairebé religiosa: per als “descamisados” esdevé Santa Evita. També per als aficionats al teatre musical per obra i gràcia del compositor Andrew Lloyd Webber qui, juntament amb el lletrista Tim Rice, a finals dels anys setanta va crear un musical que avui dia és referent absolut del gènere.
Ja fa temps que el dramaturg i director Jordi Prat i Coll va caure de ple en la marmita peronista. No debades un dels seus primers treballs professionals va ser l’obra Eva Perón (Teatre Lliure, 2004) el text del dibuixant i dramaturg argentí Copi, que satiritzava els darrers dies de vida d’Evita i que va despertar en Prat i Coll les ganes d’explorar encara més aquesta figura: “Volia fer més coses, vaig llegir-me el seu llibre La razón de mi vida, també Santa Evita de Tomás Eloy Martínez, vaig recuperar els seus programes de ràdio… A estones la trobava fascinant, a estones repulsiva”, reconeix.
Gairebé quinze anys després va poder recuperar la figura d’Evita a l’espectacle Requiem For Evita (Bitò, 2016) que es va poder veure fugaçment al Temporada Alta amb Anna Moliner convertida en la primera dama argentina. “Després de veure la trilogia Paraíso, del cineasta Ulrich Seidl, em va venir la idea de mostrar a escena uns grillats que creen una religió basada en la figura d’Eva Perón”, explica Prat i Coll. Així el públic es trobava participant activament d’una cerimònia religiosa —amb relíquia inclosa— en tant que fervents seguidors de l’església “perona”.
Tot plegat no deixa de ser una paròdia, un happening a costa d’una figura que obliga constantment a fer equilibris, sobretot quan s’analitza des del nostre punt de vista actual: “Una persona populista pot ser-ho despullada o vestida de Dior, tant és. No oblidem, però, que Eva Perón va ser algú d’origen humil que va dur a terme una justícia social fotent enlaire el sistema que les famílies oligarques tenien muntat al país”.
La Seca els va permetre fer una breu estada, amb Ivan Labanda alternant el rol protagonista, i l’espectacle es va convertir en un dels títols de culte de la cartellera, en recollir el Premi Teatre Barcelona a Millor Musical de la temporada. És per això que el Festival Grec recupera la proposta ara sota el títol For Evita: una astracanada musical, amb una reescriptura del llibret feta a mida per a l’ocasió i nous arranjaments per a orquestra a càrrec d’Andreu Gallén.
Andreu Gallen, Ivan Labanda i Jordi Vidal a ‘Rèquiem for Evita’
“L’església perona ha crescut —apunta Prat i Coll—, i és per això que al Teatre Grec hi haurà un centenar de persones a escena, noves cançons, un cor, cos de ball i molta més bogeria”. Escoltarem temes que van de Webber a Sondheim passant per Rafaella Carrà en un al·legat a favor de creure només en allò que ens faci feliços (i que no faci mal a la resta, és clar).
Més informació, imatges i entrades a:
