Curiositats sobre Montserrat Carulla

Comunicació

Aquesta gran actriu s’acomiada dels escenaris catalans amb “iaia!”. Vols saber més sobre la seva vida i la seva visió del teatre? Segueix llegint.

TEATRE_BARCELONA_iaia_Montserrat-Carulla

Montserrat Carulla fotografiada per David Ruano.

EL DEBUT TEATRAL

Fent uns Pastorets al Teatre Romea l’any 1957.

SIS FRASES SOBRE TEATRE:

  • “Fer diners amb teatre és molt difícil, i perdre’ls… facilíssim.”
  • “Un actor demostra que ho és sobre un escenari, no hi ha “corten!” que ho arregli tot, no pots enganyar, com al cinema”.
  • “Mai he tingut la pretensió de dirigir, no sabria com fer-ho”.
  • “Amb el teatre et pots realitzar tant com a èsser humà… Pots entendre tant els problemes dels demès…”
  • “L’actor no es fa, neix. Després adquireix la teoria. Però si no ho porta a dins, no hi ha res a fer. Sempre tremolo quan sento que el fill d’un director es vol fer actor”.
  • “He discutit fins extenuar-nos amb els directors, fins que l’he convençut a ell o ell a mi”.

L’ACTRIU MALEÏDA:

El Terenci Moix deia que era l’actriu maleïda del cinema espanyol. Al Sindicato Vertical van recomanar que no la contractés ningú, i va estar 40 anys sense treballar a cinema. Pilar Miró li va donar una nova oportunitat després de veure-la actuar a un escenari.

ELS PAPERS QUE NO OBLIDARÀ:

Roseta Fernandes, de “Pigmalió” (George Bernard Shaw). Julieta de “Romeu i Julieta” (William Shakespeare), la “Filla del mar” (Àngel Guimerà), la mare del “La reina de bellesa de Leenane” (Martin McDonagh).

DUES OBRES QUE LI HAGUÉS AGRADAT FER:

“La visita de la bella dama” (Friedrich Dürrenmatt)  i “Santa Joana dels escorxadors” (Bertolt Brecht).

EL PITJOR ESPECTACLE:

“La “Cassandra” al Teatre Candilejas, al 68 o 69. “Em va fer profundament desgraciada perquè al segon dia de representació hi havia set persones a la platea i tots eren treballadors del teatre. Vaig fer tot a la funció plorant”.

EL MILLOR RECORD:

“Estàvem treballant a Madrid fent un “Luces de Bohemia” i mitja companyia va arraconar al José Maria Rodero per envejes. Durant una funció estava recolzat a una paret entre bambalines, trist i abatut. Li vaig preguntar: “¿Se encuentra bien, don José?”. Em va respondre que es sentia tremendament insegur, que no sabia recitar el text, i que havia perdut el personatge. Li vaig respondre: “Usted es el primer actor de España, no se deje influir por las envidias de la gente.”. La va abraçar i li va respondre: “Gracias Montserrat, necesitava estas palabras.”.

UN GRAN COMPANY DE PROFESSIÓ

El Josep Ignasi Arrabal. “Vam ser grans amics i vam fer molts treballs junts. La gent es pensava que estavem liats. Era jove i tonta, era guapíssim, ara me l’hauria tirat.”.

TAMBÉ HA TREBALLAT DE…

Encuadernadora de llibres i ajudant a una clínica.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari