El repte de María José Cifuentes, la nova directora del Mercat de les Flors, és meritori. Accedeix al càrrec quan l’edifici té data de tancament per reformes la temporada vinent. Ara, pràcticament només programa a la Sala MAC. Les obres s’han de completar el 2029, coincidint amb el centenari de l’Exposició Universal de Montjuïc, quan el teatre tornarà a obrir.
María José Cifuentes
Gestora cultural amb una llarga trajectòria a Xile des del 2013, defensa que la dansa guanyi més presència en el dia a dia (“posar el públic al centre” és un lema que la defineix). Pot ser al carrer, als museus o a les biblioteques. També busca complicitats amb altres equipaments de la ciutat —principalment el Lliure i el TNC— perquè acullin part de la seva programació. És entusiasta. Celebra la feina que han fet Cesc Casadesús (2005-2016) i Àngels Margarit (2016-2025). A punt de fer 45 anys, ha vist com aquestes dues direccions han permès iniciar la trajectòria d’un grapat d’artistes catalans amb projecció internacional. I en celebra el talent.
Vol reforçar la línia de producció que va obrir Margarit amb Cèl·lula (fins diumenge s’hi representa Faula de Roser López Espinosa, precisament). Ha obert el camí de la col·laboració amb grans equipaments culturals de Catalunya, també fora de Barcelona. “Tinc el seu sí”, assegura. Ara cal orquestrar com compartir aquest projecte, que anirà més enllà de programar funcions, amb el suport del Pla d’Impuls de la Dansa.
‘Faula’ de Roser López Espinosa
Assídua en fer xarxa des de projectes llatinoamericans, creu que és moment d’obrir-se a altres equips europeus amb més força. També de ser permeables a la dansa africana i a la llatinoamericana. No és un doble salt mortal buscar coproduccions internacionals quan no es disposa de teatre per acollir intercanvis? Pot ser una bona opció perquè les companyies estrenin fora i arribin a Barcelona amb la producció avalada internacionalment, respon convençuda.
Efectivament, la millor manera de garantir la continuïtat del Mercat de les Flors és fer que no s’aturi l’activitat. Ara espera el suport dels artistes (cal repensar contínuament cada peça en espais que poden variar), dels teatres (com a principal referència de la dansa a Catalunya, haurien d’atendre la demanda d’altres equips en aquestes circumstàncies) i de les institucions (“actuar sense espai vol dir llogar més material; això és més car”, adverteix). Creu més en establir xarxes amb festivals com els de València i Cadis que no pas que el Ministeri es dediqui a subvencionar segons el DNI espanyol dels artistes programats. Per cert, confia acabar el curs atenent les rodes de premsa en català; de moment, respon amb fluïdesa les preguntes en aquesta llengua.
Les institucions semblen compromeses a finançar les obres perquè s’inauguri el 2029. Aquest és el desig de tot l’equip del Mercat: superar aquest desert amb la confiança que es construirà un teatre vàlid per als propers 50 anys.
Com serà la Sala MAC?
“Serà millor”, diu resumidament. Simplificarà el moviment de grades i d’escenari. Si el 2016 Cesc Casadesús va fer una intervenció per millorar la maquinària de la Sala MAC —amb una millora per al muntatge de la il·luminació—, ara es farà el desplegament per a l’àudio. Avui, l’escala cap a la Pina Bausch ha desaparegut per garantir un desplaçament còmode i segur dels espectadors. Aquesta millora, juntament amb petites adaptacions a la Pina Bausch, donarà més rendiment a aquest espai.
Cifuentes vol fer xarxa amb el Graner, la fàbrica de creació que gestiona el Mercat, i també amb la Caldera. Es mostra entusiasmada per les noves oportunitats que li brinden els museus. Plantegen desembarcar en els espais cedits com qui organitza una festa, d’una casa a l’altra. És cansat, però sedueix per la diversió i la possibilitat de descobrir nou públic.
No li és nou. Un dels seus darrers projectes ha estat dirigir el Centre Cultural Gabriela Mistral, de 22.000 metres quadrats, amb un escenari de 1.800 localitats al costat de sales d’arts visuals, dansa, circ, música clàssica i popular, i sales de conferències.
El repte de Cifuentes a Barcelona és meritori. La motxilla que porta de Xile li dóna recursos per atrevir-s’hi.
Descobreix tota la programació del Mercat de les Flors aquí.
