Albert Pla: “A l’escenari faig el que vull fer lliurement, si no, em seria molt difícil estar-hi”

Redacció

Per Iván F. Mula / @ivanfmula

Actor, cantautor i escriptor, Albert Pla porta 30 anys de carrera compartint el seu personal univers amb total llibertat. Ara, el seu nou espectacle, Miedo, torna a la Sala Barts després de l’èxit de la temporada passada. Es tracta d’un show on l’artista planteja un viatge íntim a través dels sentiments que ens produeix la por.

ALBERT PLA: Vaig voler fer aquest espectacle perquè “miedo” és una paraula molt curta que té uns significats molt llargs. Però el que surt en el muntatge no són les meves pors. Són pors inventades. Les pors que em resultaven més fàcils d’explicar.

TEATRE BARCELONA: Són pors universals, doncs?

La paraula universal potser és massa grandiloqüent. Però no m’estranyaria que hi hagués algú que tingués por d’aquestes coses de les que parlo a l’espectacle.

Creus que vivim en una societat on la gent té ara més por que en altres temps de la nostra història més recent?

Depèn del que s’entengui per recent. Però, en general, jo crec que sí. La societat és un conjunt de gent que té por.

De què té por Albert Pla?

Les meves pors són molt variables. No són constants. Quan penses que has perdut la por, torna a venir. Quan penses que has perdut la por per una cosa concreta, et ve una altra de diferent. Les meves pors són tan variables com jo mateix.

I com les afrontes?

Si tinc molta por, em faig una palla i penso en sexe i ja està. La por hi és sempre, per tant, penso que es tracta d’anar-li tancant portetes.

Estàs content amb la rebuda de l’espectacle fins ara?

Sí. És un espectacle que està funcionant molt bé. De fet, l’hem allargat un any més perquè em sento còmode i volia continuar fent-lo.

Com ha estat el procés de creació de Miedo?

Miedo és un espectacle fet de manera molt col·lectiva. Hi ha els pintors que van fer les il·lustracions, els nois que digitalitzaven el que surt als vídeo mappings, el músic, el director, els escenògrafs… Per tant, ha sigut, en aquest cas, una feina molt conjunta amb les idees que anaven sorgint que eres senzilles però les duem a terme entre tots.

Ja han passat 30 anys des del teu debut musical amb el disc Ho sento molt. Quina sensació predomina ara mateix quan mires enrere i valores tota la teva trajectòria?

Que està molt bé. Que m’ha fet portar una vida molt agradable. M’agrada molt perquè, quan estic sol, penso tonteries i sé que, de sobte, alguna d’aquestes tonteries que penso, algun dia, anirà a l’escenari. I m’agrada pujar a l’escenari. Simplement, em guanyo la vida així. No sé què tal me n’hagués anat d’astronauta… Però no sé… és el que hi ha.

Et permets fer tot el que vulguis, en aquest punt de la teva carrera?

Jo a l’escenari faig el que vull fer lliurement, si no, em seria molt difícil estar-hi. Sempre m’he de sentir molt còmode fent el que faig. Però més que fer el que vull, faig el que puc. Hi ha moltes coses que voldries fer i no pots. Perquè les circumstàncies, el teu recorregut vital o el format t’ho impedeixen. Sempre vas tirant endavant les coses que et són senzilles de fer. I les coses que et són senzilles de fer van variant perquè depenen del ritme de vida que portes, amb qui et relaciones, on vius o les ganes que tinguis de fer uns tipus d’escenaris o uns altres.

Tens fama d’artista controvertit…

Crec que és una exageració. És veritat que, quan ets comediant com jo i ensenyes coses a la gent des d’un escenari, és bàsic provocar. Perquè tu puges a l’escenari per algun motiu. I és clar que és controvertit. Clar que és provocador. I a més, no sóc l’únic. Qualsevol que pugi a un escenari serveix per provocar sensacions.

Però, és la teva intenció provocar?

No. La meva intenció no és cap. Jo mai penso: “vaig a fer una cançó d’amor” o “vaig a provocar”. Surt el que surt. I a més, surt com surt.

Creus que vivim un mal moment per la llibertat d’expressió?

Al contrari. Jo penso que és un moment collonut per la llibertat d’expressió. Si algú no vol dir coses és perquè no en tindrà ganes. Jo no sóc gaire social, artísticament, però pels artistes que els importa més la cosa social, trobo que és un moment deliciós.

Però algunes persones tenen la sensació que hi ha ara més pressió social o, fins i tot, conseqüències penals, en alguns casos.

Abans també hi eren. I a la pressió social que la donin pel cul. Un pensa el que pensa. La pressió social hi és. Convius amb ella o no. Això no et treu que tu diguis el que et surt. Evidentment, una autocensura sempre la tens. En el fons, quan fas una cançó, el que fas és censurar-te tota l’estona. “Aquesta paraula no. Més curta. Això sí, això no”. És un exercici de dir les coses que vols i treure les que no vols.

Tornant al tema de la por. Creus que als polítics els interessa que la gent tingui por?

Sí, és clar. És bàsic. O jo o el caos. I la gent va a votar per por. No per solucionar coses. Vivim en un país borbònic franquista i, per mi, el poder i els polítics segueixen sent una gent que jo he posat allà perquè gestionin certes coses i res més. Amb tota la resta em cago en la puta mare que els va parir perquè són uns mentiders i uns estafadors. I això ho sé jo i ho sap tothom. Vull dir que no és que jo hagi d’aportar proves ni és una fantasia meva.

Aviat sortirà la sentència del ‘procés’. Com et posiciones davant d’aquest tema? Tens previst suspendre les funcions si es convoca una vaga general?

Jo faria vaga. Però que no em vinguin amb tonteries de fer-la de 9 a 11 i amb serveis mínims. Jo faria vaga general a partir de la sentència tots els dies. No aniria a treballar, deixaria de pagar impostos i no enviaria els nens al cole. Però de forma indefinida. Si anem a fer desobediència social, la fem.

Llavors, només la faràs si es planteja com a indefinida?

Si es planteja només un dia, no hi estaré d’acord però, si m’he de sumar, m’hi sumo. No obriré el teatre, si tots els teatres estan tancats. A més a més, això no depèn només de mi. Però m’agradaria que, si es fa vaga, es fes de veritat d’una vegada. No una xorradeta de les que es fan sempre.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari