La companyia El Martell presenta el seu segon espectacle a la Sala Àtrium. Ah! Judit, és un crit contra el sistema.
Ah! (Judit) és un text rapsòdic fragmentat en 21 quadres que mostren diferents tipus de violència exercits des del sistema i el poder hegemònic: la repressió, l’explotació i l’heteropatriarcat. La companyia El Martell aposta per un teatre de fort contingut polític, com ja va demostrar a la passada edició del DespertaLAB, amb XY o La Fidelitat dels signes negres, una peça que posava en qüestió l’amor romàntic.
Escrita i dirigida per Laia Alsina Ferrer, aquest nou text qüestiona els límits i la definició de la violència i intenta que l’espectador l’experimenti en carn pròpia. Combinant narració, diàlegs, cançons i poesia, a més de barrejar espais i temporalitats, ens mostra casos reals com el de Puig Antich o Víctor Jara amb d’altres que pretenen esdevenir universals a través de personatges com Judit, que simbolitza l’opressió que pateixen les dones, o un treballador del McDonalds, “els de baix”, que s’enfronta a un empresari, “els de dalt”.
UN COP DE PUNY POÈTIC
“Volem que sigui un cop de puny poètic i un crit contra el sistema”, diu l’autora. Un crit que parteix del text, però també de la dansa i d’un teatre molt físic i visual. “Hem volgut contraposar el cos i la paraula, fugir del realismes més convencional. Aquí el cos subratlla o contradiu el text per trobar-hi noves lectures”. Durant l’obra, “més que personatges hi ha relacions, que són el fil conductor dels diferents tipus de violència”, expliquen.
“Hi ha una voluntat d’avassallament d’informació, d’impacte. L’obra només dura una hora, però hi passen moltes coses“. Segons explica l’actor Josep Sobrevals, “és un còctel molotov ple de textos, personatges i injustícies, no hi ha ni un minut per respirar”. El públic, asseguren, només tindrà temps de reflexionar un cop surti de la sala.
L’espai escènic està composat únicament d’un plàstic industrial, una plataforma i tres tubs metàl·lics. Com que la peça no permet concretar un espai escènic i hi ha una voluntat de traslladar la violència al públic, diuen, han optat per una escenografia “de fort impacte estètic” a través d’un material hostil com el plàstic i el metall.
