La Companyia RetorCia s’atreveix per primera vegada amb un musical. A més no és una peça qualsevol, sinó una obra d’humor negre i provocació que parteix d’un tema a vegades incòmode de tractar en la nostra societat: el sexe. Amb l’aplicació Grinder, la xarxa social per a gais més gran del món, com a base argumental, el musical ens explica la història de cinc nois que busquen coses diferents i les seves històries es creuen dins de l’aplicació, personificada al musical en Miss Grinder, una mena de mestra de cerimònies que serveix de fil conductor de la història.
Amb aquest argument, Davo Martín se’n va anar a presentar el musical a l’Eixample Teatre i l’acollida de l’equip del teatre va ser immediata: “Quan un artista et ve a tocar a la porta del teu teatre, amb moltes ganes, amb la seva idea sota el braç i els ulls vius i plens d’il·lusió, és molt fàcil dir que sí. Grinder El Musical era un projecte irreverent que havia de formar part de la nostra cartellera”. Suposem que a banda de per una proposta arriscada, potser també serveix per despendre’s de la llosa de “teatre infantil” que havia tingut aquest teatre en la seva època anterior, ja que aquest musical és tot el contrari: no apte per a menors de 18 anys ni per estrets de mires.
A l’estiu de 2015, Davo Marín, director del musical, es va convertir en “heavy user” de l’aplicació per inspirar-se. Així, interactuava amb diferents usuaris per agafar idees, per veure prototips de persones que fan servir l’app, descobrir quines fotos de perfil tenen èxit, quines fotos no, a quina hora hi ha més connexions que poden acabar en trobades, en quines zones de la ciutat es té més sort, com van evolucionant les converses, etc. Tot un treball d’autèntic “periodisme d’investigació” que va servir per dibuixar cinc personatges bastant estereotipats amb noms tan suggeridors com ‘Empotrador’ o ‘Culo Tragón’.
Respecte a aquest tema, Marín ens reconeix que “encara que els personatges estan basats en persones reals que he conegut en l’aplicació, al final són personatges, arquetips, gairebé dibuixos animats, així el públic pot empatitzar amb ells des del principi, però segons va evolucionant l’obra descobrirem que són molt més que personatges etiquetats. Una altra de les intencions de tenir personatges tan extrems és riure, parlar amb humor del patetisme humà i de la necessitat d’alliberar-nos d’aquesta època de ser perfecte. Amb el musical pretenem dir que ens equivoquem, tots ho fem cada dia moltes vegades, i no passa res. Per això els personatges no segueixen el cànon de portada de revista masculina, l’home a qui hem de desitjar, ni tampoc el prototip perfecte d’actor de musical”.
A nivell musical, presumeixen de ser el primer musical de la història que utilitza música electrònica, però al llarg de les 22 cançons de creació pròpia amb què compta l’espectacle podem trobar reggaeton, balades a l’estil Broadway, cabaret i fins i tot flamenc. Una barreja explosiva bastant eclèctica i inusual que acompanya a les característiques de l’aplicació: converses ràpides, tenir sexe ràpid, la celeritat per davant de tot. Marín ens comenta que “Grinder es defineix per la importància de l’efímer, gairebé no ho has vist i ha desaparegut i ja tens un nou estímul”.
Per sobre de tot, segons els seus creadors, Grinder el Musical parla del plaer de viure, de gaudir, del sexe, del plaer de mirar i de ser mirat, un cant a la vida sense tabús i sense embuts. I farà viure una experiència diferent al públic que s’acosti del 2 de juny al 3 de juliol al Eixample Teatre, ja que els espectadors es converteixen automàticament en usuaris de l’aplicació quant trepitgen el teatre.
Text: Eirene Ramos
