Monti torna al Lliure

Mercè Rubià

El Grec ret homenatge a un dels pallassos més estimats del nostre país, Joan Montanyès ‘Monti’ en un espectacle fet des de la tendresa i la sensibilitat, però ple de bogeria i gamberrisme, Rhum.

TEATRE_BARCELONA-Rhum-REVISTA_1

Quan Joan Montanyès va morir el maig de 2013, estava treballant en una obra basada en Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum’, un dels grans pallassos del segle XX. Una obra que volia reflexionar sobre l’ofici de fer riure dirigida per Martí Torras.

Malauradament, l’obra no es va poder estrenar, però Martí Torras i Jordi Martínez, el primer cara-blanca d’en Monti, van decidir tirar-la endavant i retre-li un homenatge, a ell, i a la figura del pallasso. Els acompanyen el que havia de ser l’últim cara-blanca, Joan Arqué, i també Pep Pasqual, Oriol Boixader, Roger Julià i Guillem Albà, qui Torras creu que serà “el futur relleu de Monti”. Uns clowns i músics amb qui Torras ha decidit remuntar l’espectacle de zero, partint de les seves notes, però amb diversos canvis. El principal, que el personatge que interpretava Monti, Rhum, no sortirà a escena. “L’espectacle no pot ser el mateix perquè ell no hi és, és paral·lel”, diu el director.

Torras explica que a l’obra hi veurem el magatzem d’una companyia, Rhum&Cia, que fa anys que no treballa i on els seus pallassos han de malviure. Un dia, però Rhum els trucarà per dir-los que sí, que ha trobat un bolo d’un dia per l’altre, però que ell no hi serà. La companyia es mobilitza, però no només tenen el problema de la baixa de Rhum, sinó que a més a més tenen dos cara-blanques i la pista de circ és massa petita per a tanta intel·ligència. Un dels dos haurà de deixar de ser el pallasso llest i posar-se el nas vermell. Alguns dels números que faran aquests pallassos seran els que ja havien preparat amb en Monti.

TEATRE_BARCELONA-Rhum-REVISTA_2

Pep Pasqual ‘Pepino hi posa la banda sonora. Tots els clown-músics tindran un instrument i “els millors ingredients del millor Monti” en un muntatge que farà riure i emocionar. “Els que vinguin a veure l’espectacle, si no el coneixien, sortiran amb ganes d’haver-lo conegut”, està convençut Torras, que fins i tot assegura que no només hi haurà l’esperit gamberro del pallasso, sinó que fins i tot “en Monti apareixerà”. No ha volgut avançar com, haurem d’anar al Teatre Lliure a veure-ho, el teatre que va veure començar la seva carrera i que durant anys havia dirigit el seu pare, Josep Montanyès.

Text: Mercè Rubià

Escrit per

Periodista. Teatrera. Enamorant-me de la dansa i el circ. Advertència: Si la majoria de recomanacions tenen molts aplaudiments no és per falta de criteri (que potser també), sinó perquè prefereixo parlar de les obres que m’han agradat. Molt lluny de voler fer (o ser) crítica.

Articles relacionats
Mario Gas torna a les arrels

Mario Gas torna a les arrels

Fins al 27 de juliol, La Gleva Teatre acull La lluna és blanca, muy blanca, un espectacle que ofereix una mirada personal a la trajectòria del director i director Mario […]

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

El Teatre Apolo es tenyeix de misteri i música

La comèdia musical Se ha escrito un crimen s’instal·la al Teatre Apolo fins al 12 d’agost. Dirigida per Naím Thomas, autor del guió i les lletres, l’espectacle fusiona misteri, humor […]

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix consolida la seva mirada social

La Sala Fènix del Raval ha presentat la temporada 2025/2026 amb una clara voluntat de continuïtat i creixement. El programa reivindica la creació contemporània, la memòria, l’accessibilitat i la formació […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!