10 curiositats per celebrar els 175 anys del Gran Teatre del Liceu

Ruben Garcia

El dia 4 abril el Gran Teatre del Liceu commemora el seu 175è aniversari. L’espai escènic, un dels més grans de l’estat, ha albergat des del 1847, i fins als nostres dies, més de 23.800 funcions. Pel seu escenari han passat els millors cantants de tots els temps, grans noms de la dansa, així com reconeguts directors i compositors de fama mundial. Vols saber les 10 curiositats més rellevants de la història d’aquest mític teatre de La Rambla?

10 curiositats sobre la història del Liceu

1. Un batalló milicià va sembrar la primera llavor del projecte

Els inicis del Gran Teatre del Liceu daten de 1837 quan un batalló de la Milícia Nacional creà al convent de Montsió (actual portal de l’Àngel) el nucli institucional del futur teatre: una societat dramàtica d’aficionats a les arts escèniques coneguda com a Liceo Filarmonico Dramatico Barcelonés. Els objectius de la nova entitat eren promoure l’ensenyament musical (d’aquí el nom de “liceu”) i organitzar representacions escèniques i d’òpera. Va néixer així el Teatre del Liceu de Montsió.

Lloc on hi havia el Monestir de Santa Maria de Montsió. Plaça de Santa Anna, ara avinguda del Portal de l’Àngel

2. L’edifici actual està ubicat a sobre un edifici d’un convent religiós

L’any 1844, es va buscar un nou emplaçament per tal de construir-hi un edifici que acollís les càtedres docents i un teatre. L’espai cedit pels governants fou un solar i un edifici en runes del Convent dels Trinitaris a La Rambla situat a la Rambla cantonada Sant Pau.

3. El seu gran rival històric: el Teatre Principal

Des de la inauguració, el Liceu i el Teatre Principal van estar en constant pugna. Aquesta rivalitat es va centrar a aconseguir les millors programacions, en ser els primers a estrenar els títols de més èxit o en contractar els millors cantants. Tot i que fins a finals del segle XIX el Principal va mantenir la primacia, el Liceu va acabar guanyant la partida. Les rivalitats entre els espectadors Liceístas i Cruzados van provocar, en alguna ocasió aldarulls.

4. L’edifici ha patit dos grans incendis

El primer teatre va tenir una vida curta, 14 anys. L’any 1861 un incendi iniciat a la sastreria es propagà ràpidament i destruí per complert la sala i l’escenari. El teatre va quedar en runes. Un any després es va reconstruir. Tal com va passar en la construcció original de l’edifici, en la reconstrucció la monarquia, a diferència del que passava a Madrid, no va posar ni un duro i és per això que s’argumenta l’absència d’una llotja reial.

El segon incendi es va produir l’any 1994. Dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala, les guspires d’un bufador van prendre el cortinatge i es van propagar les llames. El mateix dia de l’incendi, es va anunciar la reconstrucció del Liceu en el mateix emplaçament. Fins al 1999, quan es va reobrir, l’activitat operística del Liceu es va dur a terme en altres espais com el Palau de la Música, El Teatre Victòria, el Mercat de les Flors, el Teatre Nacional de Catalunya o el Palau Sant Jordi, entre d’altres.

6. Va ser escenari d’un atemptat

L’any 1893, l’anarquista Santiago Salvador llença dues bombes Orsini al pati de butaques, de les quals només n’esclatà una deixant 20 víctimes i un gran nombre de ferits. Després d’aquell dia, el Liceu tancà les portes i no tornà a l’activitat artística fins un any després.

7. Durant la Guerra Civil va ser el Teatre Nacional de Catalunya

Durant la guerra el Liceu va ser nacionalitzat per la Generalitat de Catalunya i va passar a anomenar-se Teatre Nacional de Catalunya. La temporada d’òpera va ser suspesa, però s’hi van fer obres de teatre, concerts i representacions de sarsuela. L’any 1938 hi va tenir lloc l’últim concert que va fer Pau Casals abans de marxar a l’exili. Després de la guerra, el 1939, va ser retornat als propietaris.

8. A l’edifici del Liceu hi ha un club privat de socis

Es Cercle del Liceu i es va fundar l’any 1847. És un club privat, d’estil anglès, que comparteix edifici amb el Gran Teatre del Liceu, tot i que és una entitat totalment independent del Teatre.

A causa dels orígens el Cercle compta amb molts dels abonats del Liceu com a socis. Des de la seva fundació i fins al 2001 no van poder accedir les primeres dones.

9. Òpera per tots els racons

La decoració del Liceu inclou referències escrites i iconogràfiques (pintures, relleus, medallons…) del món del teatre i la música. Per exemple, a la façana hi ha diferents inscripcions a les finestres amb noms com Calderón, Mozart, Rossini i Moratín. Sota les inscripcions, hi ha sis medallons amb bustos de músics com Beethoven Donizetti. El Saló dels Miralls, una de les poques parts que es preserven del 1847, està decorat amb medallons i frases relatius a l’art i el teatre i l’amfiteatre està decorat amb estucs d’angelets que sostenen catorze medallons amb les imatges de músics Puccini, Strauss Stravinski.

10. A sota del Liceu hi ha aigua

A la seva última reconstrucció es va projectar una gran estructura que supera els 100 metres d’alçada. Aquesta inclou la caixa escènica, que és la planta zero, i els pisos que hi ha per dalt i per sota de l’escenari. La construcció va topar amb una gran zona d’aigües freàtiques que hi ha La Rambla i això va obligar a evacuar permanentment aigua a l’exterior, a un ritme d’uns tres litres i mig per segon. L’aigua també s’utilitza com a motor per fer funcionar els elevadors amb les que es canviens les escenografies. El líquid restant, uns 100 milions de litres anuals, es cedeix a l’Ajuntament perquè sigui emprada per altres usos.

Imatge: Antoni Bofill / beteve.cat

Vols saber quins són els actes que s’han organitzat per celebrar el 175è aniversari del Liceu? Clic aquí

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari