L’aterratge de West Side Story (fa respecte escriure aquests mots a l’ordinador per dir-ne alguna cosa, com es pot comprendre…) a Barcelona és, en si mateixa, una autèntica celebració. La música vibrant de Leonard Bernstein et transporta. Escoltada, taral·lejada o xiulada, cada cançó forma ja part de les nostres vides. “Amèrica”, “Tonight”… Només calia veure com cantaven molts espectadors enfilant els passadissos un cop acabada la funció. L’encertada traducció de les lletres de Stephen Sondheim, permet seguir còmodament una trama construïda fa més de mig segle però perfectament vigent, d’alguna forma, per la pervivència de conflictes per raó d’origen en la nostra societat. A més, la producció s’ofereix de forma íntegra, respectant els números i diàlegs originals d’Arthur Laurents, i s’esdevenen gairebé tres hores d’autèntic plaer.
Els 32 actors i actrius i els 14 músics interpreten les escenes acuradament, amb virtuositat, demostrant l’exigent treball escènic i la preparació que hi ha al darrera d’un espectacle tan complex. Les danses i coreografies tenen una intensitat dramàtica que deixa l’espectador amb la boca oberta. Els protagonistes, Talía del Val en el paper de María i Javier Ariano en el de Tony, traslladen la lluita de clans que van viure Julieta i Romeu als carrers del West Side de Nova York d’una forma magistral. La potència i la expressió de la seva veu es modula entre la versió canalla de Jets i Sharks, les colles enfrontades, i la delicadesa de l’amor romàntic. Un treball d’orfebre. Un resultat impressionant.
I per impressionant, l’escenografia. Els canvis, les perspectives, la il·luminació… cal veure-ho, i encara més, viure-ho.
Per sort, les coses han canviat entre nois i noies, i han de canviar molt més encara. La violència i la submissió, temes constants en l’argument, no es veuen ara amb els mateixos ulls. Altres coses també haurien de canviar. Digueu-me primmirat, però en una producció d’aquesta mida, no ha de costar massa enregistrar una falca d’entrada que saludi els espectadors del Tívoli també en català… Bàsicament perquè, com demostra l’obra, cal mostrar el respecte que es mereix una societat que es defineix plural.