Aquesta proposta que havia exhaurit entrades i era una de les més esperades, va suposar per la majoria d’espectadors una gran decepció. I no tant pel contingut com per la forma desafortunada de representar-ho.
Després de cinc anys de judicis i recursos, el pare de Vicente Arlandis va ser condemnat a 29 anys, 6 mesos i un dia de presó en ser declarat culpable de l’assassinat d’una veïna seva de 84 anys. Ell mateix havia denunciat la desaparició. Va passar gairebé 14 anys a la presó.
Ens vol mostrar una nova versió dels fets a partir de la lectura del relat judicial del sumari 3/94 i fer-lo esclatar en bocins.
Malauradament, la lectora del sumari va ser la mare de Vicente Arlandis i esposa per tant, del condemnat. Amb molt bona predisposició i segur que amb enormes ganes de fer-ho bé ens va proporcionar una lectura incomprensible, i que no es va recolzar amb projeccions del text com si es va fer al paràgraf final, fet que hauria pogut salvar les contínues errades de lectura.
Podem afirmar que la immensa majoria de la platea vam desconnectar al cap de 10 minuts d’intentar entendre la lectura i per tant no podem opinar sobre la credibilitat o no del relat judicial.
Com idea està molt bé, però dramatúrgicament creiem que utilitzar els personatges reals per la seva interpretació no aporten res de positiu, si no és pel fet que són colpidors els relats explicats per ells mateixos.
Pensem que és un repte intentar posar en evidència el funcionament de la justícia al nostre país i que caldria replantejar-se la proposta, fent que almenys la lectura fos feta per una actriu professional.
Per contra, va resultar absolutament colpidor i ens va arribar, la intervenció final de la família protagonista al complet.
Per veure l’apunt original, només cal clicar AQUÍ