Sinopsi
El veritable narrador d’històries del judici penal és el fiscal. És ell qui proporciona un relat dels fets al jutge utilitzant les normes probatòries i de les seves creences sobre el món. Per a comprendre la seva proposta de relat el fiscal comprèn la realitat i li dóna forma emprant motlles que li subministra la llei criminal. Formula una història prefabricada, apta per al consum processal. Un delicte tipificat és, en definitiva, un esquema narratiu que pauta el dir de la fiscalia. El codi penal és una caixa de plantilles.
Raquel Taranilla
El 25 de juny de 1994 la vida de l’artista Vicente Arlandis i la seva família va canviar radicalment quan el seu pare va ser detingut per la guàrdia civil, acusat de l’assassinat de Mª Lidia Bornay, una veïna de 84 anys. Ell mateix n’havia denunciat la desaparició hores abans perquè li estranyava que no li respongués cap trucada i estava preocupat ja que la dona tenia Alzheimer. Quan va arribar el jutge i van obrir la porta, el cos de la dona estava dessagnat, amb nombroses ferides d’arma blanca i la casa totalment desordenada.
Vicente Arlandis Ruiz fou des de l’inici un dels sospitosos principals. Va fer més de cinc declaracions i, finalitzades les diferents diligències judicials, va ser acusat d’homicidi juntament amb dues persones més. Després de cinc anys de judicis i recursos, va ser condemnat a 29 anys, 6 mesos i 1 dia de presó. Va complir condemna a diverses presons de l’Estat durant 13 anys, 7 mesos i 10 dies.
Sumario 3/94 vol construir una nova història que té com a punt de partida la fredor i suposada objectivitat del relat judicial per fer-lo explotar en mil bocins. I rescatar la història d’una altra manera. Potser en realitat el que es pretén és construir una nova innocència atorgada pel fet escènic. El projecte es desenvolupa en dues parts: l’obra de teatre i una novel·la no creativa escrita amb Miguel Martínez.
