Segons diu Sol Picó al programa de mà de l’espectacle, després de We Women hi havia ganes de “veure l’altra part i comprovar si és complementa, si es repel·leix, si encaixa…” I és així com va sortir aquest muntatge interpretat per set actors-ballarins. Un muntatge que dissecciona la masculinitat del segle XXI i analitza estereotips i clixés que encara existeixen, però sempre amb esperit crític i un sentit de l’humor sense complexos. Tot i així, hi ha un excés de tòpics i una manca de profunditat en alguns perfils que només s’apunten, com ara el de l’homosexual que vol tenir fills, el del seductor que ha perdut els papers o el de l’agressor. Perfils que potser aportarien un aire més original a tot el conjunt.
El principal encert de Picó és el càsting escollit, en el que es barregen amb encert actors, ballarins i cantants. Tots ells es mouen com peix a l’aigua malgrat les difícils situacions en les que els col·loca la coreògrafa. I és que tant és si sona Queen o si sona El Fary, si un penis enorme comença a fer de Botafumeiro o si s’improvisa una processó al ritme d’Una furtiva lágrima. En definitiva, un espectacle que es veu amb interès, que demostra novament la ja provada professionalitat de Picó, però que deixa amb ganes d’haver anat un pas més enllà.