Quan Juan Rulfo explica la història d’aquell genet que va estar empaitat durant mesos pels seus perseguidors, cavalcant uns i altres sense parar, dia i nit, sense beure, sense menjar sense descansar, glossa una història real… una mica exagerada. En una conferència va aclarir que es va inspirar en un fet real, on uns latifundistes van perseguir fins a la mort a un agricultor rebel. Un fet real que va durar unes dues hores, però que ell es veia amb autoritat per exagerar-lo fins a l’extrem per donar-hi més rellevància. Això és Realisme Màgic, un corrent literari en que García Márquez va excel·lir.
Lamentablement aquest Relato de un Náufrago ha pecat de realisme i no hem vist màgia per enlloc. Massa projeccions, massa piscina, massa aigua… Amb una adaptació així el director marc Montserrat-Drukker no hi ha pogut fer res, i és clar, els actors encara menys.
Crítica completa » http://bit.ly/2gp1aFQ