La companyia Gataro celebra els seus 20 anys d’existència i ho fa amb un musical de Dagoll Dagom basat en històries d’Edgar Allan Poe. El Llibret era de Joan Lluís Bozzo i la música d’Òscar Roig però l’adaptació que n`ha fet Víctor Alvaro és molt original.
Jo no vaig veure la de fa anys i al començament no entenia de què anava. L’obra va agafant cos a mida que avança i crea expectatives que es van complint. Hi ha un joc constant entre els binomis vida/mort i fantasia/realitat. Sap mantenir el ritme. No és gens fàcil posar en escena una obra de terror amb la combinació de tocs humorístics que resulten molt encertats.
Vull destacar la música en viu, un piano que s’adapta perfectament als moments de la història i un violoncel que apareix només (llàstima) en pocs moments. No em va sorprendre la professionalitat i seguretat de la Patricia Paisal. Cada vegada que la veig i l’escolto, m’emociona. És capaç de fer tots els registres, des d’una cançó tendra i melòdica a uns aguts que recordaven la reina de la nit de la Flauta Màgica. Hi ha un moment especialment deliciós. La cançó “hi ha un temps per néixer, un temps per gaudir, un temps per créixer i un temps per morir” que comença ella i que es va fent coral. El mateix passa amb la cançó: “Núvols de sang m’omplen els ulls, quan altres mans s’acosten a tu” que comença Miguel Àngel Sánchez i a la que s’hi van afegint els altres: Aina Vallès, Pau Oliver i Adrià Ardila, tots ells amb molt bones veus i magnífiques interpretacions. Estigueu al cas perquè els tornarem a veure i en sentirem parlar.