A partir d’un conflicte familiar entre tres germans que han de decidir què fer amb el ramat d’ovelles heretat dels seus pares, aquesta meravellosa i hilarant comèdia generacional interpel·la al públic urbanita amb fortes dosis de cinisme i complicitat. El text funciona com un mirall que et rebota en la cara, aconseguint que riguis de tu mateix durant una hora i mitja. Fins i tot arriben a interpel·lar a sala directament en un bonic i efectiu recurs. Ja s’han ficat al públic a la butxaca.
Els personatges estan tan ben construïts i interpretats, resulten tan pròxims, que podries estar assistint a una trobada de la teva pròpia família. Un diàleg perfectament filat entre ells construeix aquest retrat generacional del desencant, camuflant magistralment entre un gag i un altre, fenòmens tan identificables com la frustració laboral després d’haver sobreviscut a diverses crisis econòmiques, els privilegis de gènere, el pensament positiu o el mantra de “si vols pots”, la idealització de la vida en el camp, l’impuls de començar de zero o la ruptura amb l’amor romàntic.
És aquí on està el gran mèrit d’Ovelles. En saber equilibrar el retrat realista d’una generació amb la seva pròpia caricatura, i en transcendir aquesta capa còmica amb temes rellevants i identificables que apel·len al seu públic. Alguns diuen que no hi ha major virtut que la capacitat de riure’s d’un mateix, si això és així Ovelles és una veritable mostra de virtuosisme que val la pena viure.