Tot el que necessites per anar al teatre

Ovelles: Homo ovibus lupus est

Ovelles
16/09/2021

Ja fa tres anys que Ovelles circula pels escenaris catalans. Va ser el 2018 quan es va estrenar a la Sala Flyhard, amb gran èxit de crítica i públic. Durant el 2019 van fer gira per molts teatres de Catalunya i el 2020… bé, ja sabem tots què va passar el 2020. Aquest 2021 es reposa al Teatre Poliorama només per tres setmanes i amb horari una mica especial: de dilluns a dijous, a les 20h.

L’argument és senzill i sorprenent, ja d’entrada: tres germans tenen “la sort” d’heretar, d’un tiet avi de qui ni se’n recorden, un ramat de 512 ovelles que pasturen a un poblet de l’Espanya més profunda; un d’aquells que, a poc a poc, s’estan quedant sense habitants. El que sembla una fantàstica notícia des d’un punt de vista econòmic acaba convertint-se en un malson (o en una responsabilitat incòmoda), ja que les ovelles semblen impossible de vendre i costen de mantenir.

Aquesta premissa és l’excusa per endinsar-nos en les vides urbanites dels tres germans que, al llarg de vuitanta minuts, ens relataran els seus moments vitals: els seus triomfs, els seus fracassos, les seves decepcions (amoroses) i, sobretot, les seves pors, que no són gaire diferents de les de molts de nosaltres: el pas del temps i com tot avança a velocitat de vertigen excepte els nostres sous, la precarietat a la que vivim i les relacions interpersonals que esdevenen, cada cop, més fràgils.

El millor de l’espectacle és l’excel·lent treball interpretatiu que desenvolupen els tres protagonistes. Es nota que porten moltes funcions a les espatlles (i molt de teatre a les seves vides): tots ells es mouen amb llibertat i sense pressa. Li tenen ben presa la mesura a cada gag i saben treure-li el màxim de suc a cada frase, fet que afavoreix que un text que potser vol tocar molts temes i no acaba d’aprofundir en cap d’ells s’acabi convertint en una comèdia d’alta volada, eficient, divertida, que agrada i que s’agraeix, venint d’on venim.

Potser la reflexió més sorprenent és la que ens emportem al final de l’obra, davant la resolució que adopten els germans en front del problema que els ha caigut a sobre. Una decisió que, personalment, em va deixar perplex per l’alegria amb la que es pren i per les conseqüències que comportarà a les protagonistes absents de l’obra. Unes conseqüències que potser donarien per allargar Ovelles una o dues hores més.

← Tornar a Ovelles