Non solum és una peça escènica de gran qualitat interpretativa i conceptual, protagonitzada per Sergi López, dirigida per Jorge Picó i escrita a quatre mans pels dos. L’obra es presenta com una proposta de teatre existencialista, on l’humor absurd, la paraula, el gest i el moviment es combinen per explorar la identitat, la solitud i el sentit de la vida. L’actor interpreta múltiples personatges, en un diàleg constant i frenètic amb ell mateix, amb una gran versatilitat expressiva que oscil·la entre la comicitat i la profunditat filosòfica.
L’escenografia és mínima però eficaç: un espai nu que permet focalitzar tota l’atenció en el cos i la veu de l’actor. La direcció acompanya amb subtilesa el virtuosisme interpretatiu d’en Sergi López, oferint un ritme incessant i, alhora, sostingut que manté el públic immers en una proposta intel·ligent i original, malgrat els 20 anys de vida d’un text estrenat al Temporada Alta 2005. No pot amagar certes arrugues pròpies del pas del temps, però transmet autenticitat i puresa artística.
L’obra comença de manera aparentment senzilla però molt efectiva. El protagonista fa diàleg d’un aparent monòleg inicial. Jugant amb la sorpresa i l’humor fa aparèixer múltiples personatges que semblen habitar dins seu, a partir d’un equívoc atzaròs. Un mateix cos acaba representant una gran diversitat, i la conversa esdevé esquizofrènica, àgil i fins i tot surrealista. S’introdueix l’absurd, el joc verbal i la reflexió profunda disfressada de comèdia. Es trenca amb facilitat la quarta paret i es genera complicitat amb el públic, que acaba plantejant-se com són de diferents les coses segons la perspectiva amb la que es miren.
Sergi López, conegut per la seva trajectòria cinematogràfica tant a catalunya com a França (El laberinto del fauno o Harry, un ami qui vous veut du bien, entre altres), té una formació teatral sòlida iniciada a l’Institut del Teatre de Barcelona i consolidada al país veí (Escola Internacional de Teatre de Jacques Lecoq, a París, on va conèixer justament Jorge Picó). Va estrenar-se com a autor i actor un ja llunyà 1986 amb Brams o la Kumèdia dels herrors, una obra concebuda, dirigida i interpretada conjuntament amb Toni Albà. Tot i el seu èxit a la pantalla, mai ha abandonat els escenaris. Non Solum és el fruit d’aquesta fidelitat al teatre, una aposta personal que reflecteix la seva capacitat per connectar amb el públic a través d’un llenguatge escènic proper i universal.
En definitiva, Non Solum és una peça singular, intel·ligent i sensible. Un homenatge al teatre essencial que corre per les venes d’un actor veritablement compromès.