Marry me a little

La grandesa de Sondheim

Carles Armengol Gili
Una opinió de Carles Armengol Gili
16/12/2013

Marry me a little ve a demostrar que amb el que Stephen Sondheim llença a les escombraries o bé tanca en un calaix es pot construir un musical preciós i emotiu. Fa exactament 20 anys, Nina i Pep Anton Muñoz ja van fer-ne una versió en català dirigida per Pere Planella. Si aquella tenia el to dels musicals catalans dels noranta, aquesta ve a ser una versió encara més sòbria, minimalista i elegant de la història dels dos veïns que comparteixen soledat i desamor durant un cap de setmana. Toni Viñals i Mone Teruel -esplèndida vocalment i també com a actriu- compleixen al cent per cent amb la proposta, molt ben acompanyats del pianista i director musical Xavier Torras. Tot plegat traspua calidesa, honestedat i ganes d’oferir el Sonheim més pur. I és que per alguna cosa estem davant d’un dels compositors més importants del musical nord-americà, possiblement el més complex i també el més brillant tècnicament. Creieu-me. Potser no és dels que fa les melodies més encomanadisses però sí és el que arriba més directament al cor dels espectadors…

Ja estàs registrat?
Entrar amb email
Encara no estàs registrat? Crear un compte gratuit