Costa d’imaginar un concert en solitari de Mariona Castillo -una de les nostres millors actrius de musical- on només es cantin cançons de David Bisbal. Costa d’imaginar, però és absolutament cert. Bis a bis suposa un homenatge que la cantant fa al seu principal ídol, i no contenta amb això converteix l’espectacle en una festa reivindicativa del feminisme, el poliamor i el respecte cap a tota forma d’estimació. Costa de creure que tot pugui formar part del mateix cocktail, però és així. De fet, Bisbal és l’objecte de culte però també el boc expiatori, sobretot per les lletres de la majoria de les seves cançons. Unes lletres que són disseccionades i estudiades, especialment sota el prisma de l’escriptora i activista Brigitte Vasallo, a qui la cantant també dedica la part ideològica de l’espectacle.
Com a concert, val a dir que la factura i el resultat final són realment impecables. Adaptar les cançons de Bisbal a veu, guitarra i percussió no és cosa senzilla, i en canvi moltes de les versions llueixen fins i tot millor que les originals. El concert és un repàs a la discografia del cantant d’Almeria, des de les clàssiques Dígale, Silencio o Escondidos fins a algunes del seu darrer àlbum, sense oblidar temes més festius com Oye el boom o Lloraré las penas. En definitiva, un autoregal (com deia la mateixa Mariona Castillo) i també un concert sorprenent que va més enllà dels clixés i les fórmules preestablertes. Un concert que comença d’una manera i acaba transformat en un acte d’amor reivindicatiu i molt sincer.