No es pot negar que els suecs Björn Ulvaeus i Benny Andersson —l’ànima d’ABBA— tenen un olfacte comercial comparable al del senyor Ikea. Quan van decidir, el 1999, reciclar tots els seus vells èxits en el musical Mamma Mia!, estaven donant vida a un monstre d’ample i llargues proporcions: representacions a 40 països, 60 milions d’espectadors, 16 anys al West End, una pel·lícula que va recaptar més de 600 milions de dòlars, etc. Per fer-ho es van envoltar dels millors, un grup de britànics especialitzats a convertir qualsevol argument i qualsevol anècdota en un musical d’èxit. Un decorat funcional però efectiu, un vestuari vistós, una il·luminació brillant i unes coreografies de primera garanteixen que la franquícia pugui rodar per mig món sense sobresalts. A Espanya va arribar fa 19 anys, i torna per repetir la fórmula.
Tot l’elenc junt aconsegueix contagiar al públic el bon rotllo que desprenen les cançons. Sí, és cert que l’argument és una ximpleria i que una segona part més íntima no és suficient per donar pes a la trama… però què més dóna si l’objectiu principal s’aconsegueix amb escreix. T’agradin més o menys els musicals, ni jo ni ningú pot negar que Mamma Mia! dóna tot el que se n’espera… i això no és poc.