La companyia Atalaya és una d’aquestes companyies andaluses que han creat escola, igual que en el seu moment ho feren La Cuadra de Sevilla o La Zaranda. Totes tenen en comú un teatre basat en la col·lectivitat, el grup, i en una experimentació constant. En el cas d’Atalaya hi ha, a més, una gran inspiració en els clàssics, aspecte que també es pot veure en aquest acostament a l’obra de Brecht. Es tracta d’un muntatge de l’any 2013 que va guanyar el premi a la millor direcció en el Festival de Teatro Ciudad de Palencia, quatre guardons dels Premios del Teatro Andaluz i vuit nominacions als Max.
Madre Coraje és una obra que requereix una gran força, però a la vegada també juga amb tots els elements del teatre èpic de Brecht. Això suposa, en ocasions, una limitació però en d’altres és la oportunitat d’arribar a fites úniques, estilísticament incomparables. La direcció de Ricardo Iniesta aconsegueix ser fidel a Brecht, tot i mantenint un estil propi. Tot i que pot donar la sensació que estem davant d’un teatre arqueològic, una mica ancorat en una forma de fer ja superada, no s’ha d’oblidar que la fórmula funciona i que té molt de mèrit aconseguir-la amb vuit actors.
La peça té moments molt emotius i d’una gran energia, com tots els números musicals o les parts dramàticament més dures. En aquest sentit, destaca el final de l’obra, amb unes entregadíssimes Marga Reyes i Lidia Mauduit. En definitiva, un espectacle que cal veure amb perspectiva, sabent què anem a veure i què ens pot aportar actualment aquesta revisitació del dramaturg alemany.