Endinsant-se en el món de Bertolt Brecht
Bertolt Brecht és un dels dramaturgs, poetes i directors de teatre més influents del segle XX, un revolucionari del teatre modern i referent teatral per la seva manera d’explorar nous conceptes escènics.
Brecht va crear un estil propi, complex, gens convencional, allunyat del teatral tradicional.
L’òpera dels tres rals, una de les més reconegudes del dramaturg, es va estrenar el 1928 al Theater am Schiffbauerdamm de Berlín i avui dia el seu missatge segueix del tot actual.
Tot i que el títol de l’obra fa referència a l’òpera, no us espereu veure ni una òpera, ni una opereta, ni un musical; sinó que es tracta d’una peça de teatre amb músics en directe amb actors que canten.
A L’òpera dels tres rals, en Bertolt Brecht ens ofereix una crítica socialista del món capitalista i de les relacions de poder; ens parla sobre les desigualtats, l’oportunisme i la supervivència; i denuncia la prostitució, la misèria, l’abús de poder, la manipulació i l’explotació.
L’òpera dels tres rals és una sàtira musical amb elements purament brechtians, com l’estranyament, la ruptura de la quarta paret, el distanciament emocional entre l’actor i el personatge, interpretacions poc naturals, narradores que expliquen l’acció, cartells i les cançons a mitja escena.
Marc Rosich, encarregat de la traducció al català, tot i que s’ha centrat en el missatge de Brecht, ha transformat aquest clàssic, amb una mirada més contemporània i actual.
Perquè us recomano d’anar:
M’ha semblat un muntatge extraordinari, original, trencador i visualment molt potent.
La proposta de la Marta Pazos (direcció escènica) l’he trobat genial.
La posada en escena m’ha semblat divertida, molt cabareter.
El disseny d’escenografia i el llenguatge escènic és potent, intens i molt visual.
Les coreografies de Mabel Olea són grotesques, amb moviments molt exagerats, gestos i posats estranys.
El vestuari d’Agustin Petronio és una autèntica meravella, original.
Extraordinària la feina de caracterització de Johny Dean.
Pel que fa a la música és una autèntica meravella, interpretada en directe per una orquestra de músics de diferents generacions, dirigits per Dani Espasa.
I que us haig de dir de les interpretacions. El repartiment és extraordinari: Nao Albert, Eduard Farelo, Marta Bernal, Miriam Moukhles (Brutal! Extraordinària! Quina entrega! Quina interpretació! Una autèntica descoberta!), Júlia Truyol, Roc Bernadí, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo Carulla, Joan Esteve, Clara Mingueza i Biel Rossell.
Tot i que no em deixo influenciar per les valoracions d’altres espectadors i periodistes culturals, vaig anar amb una mica de recel a veure aquest muntatge. Sincerament em va agradar força.
(Pel que he pogut escoltar, ha millorat molt en molts aspectes envers el que es va poder veure al Teatre Grec).