Una comèdia de premi

Lapònia és una comèdia perfecta. El text és de premi i les interpretacions no es queden per sota (el Roger Coma mereix, m’atreveixo a reclamar, un Butaca i un Max per la seva divertidíssima interpretació d’un finès casat amb una catalana, perfeccionista, liberal… i impotent).

L’obra mereix cada minut de la nostra atenció i cada aplaudiment del públic. Dóna gust veure que el teatre comercial també pot tenir una factura i qualitats excel·lents. Personalment, vaig sortir amb la sensació d’haver vist un Edward Albee o un Yasmina Reza. Feliç de comprovar que la dramatúrgia catalana pot també assolir aquesta volada.

No em sembla que sobri ni un dels 75 minuts que dura la proposta. La intensitat i diversitat de temes és fantàstica, fent servir un conflicte que no tindria més importància com a catalitzador que desencadena un magistral dispositiu dramatúrgic que explora i enllaça temes tan diversos com les diferències culturals entre Catalunya i la resta d’Europa, les relacions familiars quan algú marxa a viure a un altre país, l’educació dels nens o valors com l’honestedat o l’empatia en la comunicació entre les persones.

Si cal fer una crítica, dir que els actors s’entreguen tant a la feina (es nota que en gaudeixen cada minut) que a vegades fan patir una mica a nivell tècnic: algun sobreesforç bucal i alguna frase que no s’acaba d’entendre en moments de clímax. Es perdona, per la boníssima estona que ens fan passar.