Hem recuperat el millor Julio Manrique

L'Ànec salvatge

L’Ànec salvatge
03/03/2017

L’hem recuperat com a director —aquesta afirmació us la podeu prendre com vulgueu— i continuo, dient que se n’ha sortit amb nota. Henrik Ibsen no és un autor fàcil, s’ha d’entendre molt bé i saber-lo comunicar als actors perquè ho transmetin als espectadors; i que no quedi “antiqüat”, que aquella moral calvinista de fa cent trenta anys no ens quedi tan lluny que se’ns faci aliena. Manrique ha sabut crear una tensió que al final de la primera part m’ha produït mal d’estomac. Bon senyal! Amb un càsting fet a mida, excel·lent, a tirat endavant una obra mestra on tot ha estat memorable: escenografia, il·luminació, actuacions, i per acabar-ho de realçar ens hi ha posat un pianista que ens ha encoixinat l’obra i ens ha deixat embadalits. Recollons quina nit de bon teatre!

 

 

Crítica completa » http://bit.ly/2meC8LY

← Tornar a L'Ànec salvatge

Enllaç copiat!