Aquelles petites coses que ens fan somriure

12/10/2017

Aquelles petites coses que ens fan somriure

De nou ens retrobem amb Marilia Samper, ja hem vist els seus treballs a Pulmons, Kilòmetres, Pretty, Treballs d’amor perduts, Petits monstres, …  i aquest cop ha estat l’autora resident a la Sala Beckett i ara ens presenta “L’Alegria” .

Amb un inici íntim per presentar-nos els dos personatges principals, tenim a la Lluïsa Castell i a l’Alejandro Bordanove per presentar-nos el dia a dia de la seva pressó. En uns cinc minuts, que sense problemes podrien ser 10, veiem el dolor, els petits moments per on es mouen els personatges. És un inici que ens deixa sense paraules i anem veient cada un dels moviments que van realitzant i com el dolor de mica en mica ens crema.

Inicialment una reflexío sobre la pobressa d’una societat, però a la vegada la lluita per els ideals de les persones. On veiem que a partir de les situacions més dures, podem treure per un costat petits racons amagats d’alegria, però a vegades també els signes d’una lluita pels ideals.

Per cert, un gran encert la selecció de Alejandro Bordanove, m’ha enamorat en el primer moment que l’he vist a l’escenari. I el paper de Montse Guallar segur que us enlluernarà. Però tampoc podem deixar de costat la gran feina realitzada per Lluïsa Castells i Andrés Herrera.

(podeu seguir a … inquietudsculturals)


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 12,00€

Comprar Entrades

Cartellera /

L’alegria

L’alegria

Marilia Samper presenta amb L’alegria una reflexió sobre la precarietat i la pobresa que ens envolta i que es troba molt més a prop del que creiem. Una realitat crua que l’autora reflecteix sense llàgrimes, sense sentimentalisme, centrant-se en la capacitat de lluita de l’ésser humà. Amb alegria.

SINOPSI

Extraradi d’una ciutat. Barri obrer d’habitatges barats de protecció oficial. Una zona pobra, degradada i oblidada per on no voldríem passar. La Júlia hi viu de lloguer amb el seu fill Eli, que té paràlisi cerebral. L’Eli té 20 anys i no parla, no pot caminar i veu passar els dies, un darrere l’altre, a la seva cadira de rodes. Però l’Eli pot somriure, i també sap acariciar. La Júlia el cria amb tendresa i atenció, sense laments, amb alegria. Una dona sense estudis ni recursos, que treballa fins esllomar-se per poder viure en condicions mínimes, que no són les adequades per a algú com l’Eli.

El noi ha crescut, i la Júlia té una hèrnia que no li permet carregar-lo en braços, com feia sempre, per poder baixar amb ell els nou esglaons de l’entrada i portar-lo al carrer. Així que ja no surt de casa. La Júlia està obstinada a resoldre aquesta situació fent construir una rampa per la qual poder baixar la cadira de rodes del seu fill.

Una simple rampa pot resultar una empresa impossible quan totes les condicions són desfavorables i si la seva consecució depèn de la voluntat i de la bondat dels altres.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos

L’alegriaL’alegriaL’alegriaL’alegria

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Maria Carmen Alcázar Chacón

    La Marilia Samper ha escrit un text rodó, els actors estàn fantástics, tots, però cal remarcar l’Alejandro Bordanove, i l’escenografia, la llum, el so, tot fa que ens sentim partíceps de la història i les emocions que mostra l’Alegria. S’ha de veure!

    13/10/2017

  • 12345

    Mari Carmen

    Muy recomendable. Aunque el tema es triste, pero su enfoque no. Con frases que te hace reflexionar

    15/10/2017

Deixa la teva valoració

Has d'estar registrat per poder deixar la teva opinió. Pots registrar-te aquí, o pots entrar a continuació: