Dones invisibles i a més indispensables

Aquest cop, la meva opinió és un xic diferent de les altres. L’obra que avui en parlo, la vaig veure al Casal Català dels Hostalets de Pierola. Un teatre, on actualment sóc el responsable de les obres que programem. O sigui que tinc una visió totalment diferent de la resta. S’ha de dir que aquest espectacle el tenía que veure en el seu moment a la Sala Atrium, però degut al tancament per culpa del coronavirus va ser cancel·lat i al final he tingut la sort de programar-ho i veure-ho aquest 2022. L’espectacle va ser guanyador del IV premi Born de Residència Creativa d’arts escèniques que otorga el Cercle Artístic de Ciutadella (Menorca). Aquesta obra, ens trasllada en un viatge a diferents històries de les dones que han estat invisibilitzades per ser directament dones. Ens proposen un viatge teatral i musical a través de les cançons, imatges i moviments per descobrir al 80 dones que van ser més important del que pensem. A escena tenim a Georgina Llauradó acompanyada per Cristina Martínez en aquest recorregut. Tot i ser un muntatge que val molt la pena, hi ha moments que la part divulgadora queda per sobre del muntatge, possiblement voler explicar el que han fet 80 dones en tant poc temps, queda tot una mica atapaït. Reconeix a diferents dones com Rigoberta Manchú, Hedy Lamarr, Cindy Lauper, ,… Amb moments de joc televisiu, amb punts de cabaret i amb molta gràcia, ens van mostrant el moments en que hem anat tapant les veus femenines de tota la història i dels cinc continents per visualitzar el testimoni d’aquestes “ties” que a dia d’avui hi ha moltes que encara no hem sentit a parlar. S’ha de dir que el treball de Georgina és fabulós. Dóna un dinamisme que és molt oportú en aquest muntatge, ja que podria ser un xic pesat per explicar-nos tantes coses. En aquest cas, la gent va sortir encantada per aquest muntatge. I personalment vaig sortir content de la feina que van fer i com va reaccionar el públic. En tot cas, una pena que com sempre el públic assistent va ser inferior del que inicialment pensàvem. Gràcies al treball que realitza la Federació d’Ateneus, aquesta obra encara la podeu veure als Ateneus, Casals de Catalunya. No deixeu d’assistir. Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç