La revelació

12/07/2018

Tres reveladors o filtradors d’informació reservada

Ahir, moltes ganes de veure aquesta proposta dins del Festival Grec, a l’Espai Lliure, LA REVELACIÓ , una obra de Jorge Yaman-Serrano que ens parla de la llibertat d’expressió i de la censura en el món d’Internet.

En sortir, la nostra posició era ambivalent, per una banda el tema ens havia interessat pel que té d’inquietant i tremendament real, però d’altra banda ens va faltar alguna cosa perquè ens acabes enganxant.

No sabem dir, avui encara, si va ser la posada en escena, les interpretacions o el text, però alguna cosa va impedir que ens omplis. O potser va ser que és un món que nosaltres coneixem com a usuaris i que se’ns escapa més enllà d’això, pel seu llenguatge de vegades massa tècnic. O potser també pel fet de dividir l’obra en tres parts i voler explicar moltes coses en 80 minuts.

L’obra es planteja a través de la història de tres reveladors o filtradors d’informació reservada o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. A banda hi ha dos personatges secundaris que apareixen de forma breu i puntual durant els entreactes: Sòcrates i Galileo Galilei.

Whistleblowers és el terme amb el que els anglesos anomenen a aquells que revelen, que denuncien o alerten, que ajuden amb la seva informació a desemmascarar organitzacions delictives realment complexes.

Per construir la proposta s’han basat en textos, vídeos i fets verídics documentats sobre aquests personatges.

Tres personatges, tres actes, tres històries:

Julian Assange (Ruben Ametllé) fundador de Wikileaks, periodista i ex hacker. Porta més de tres anys tancat, refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres.

Chelsea Manning, abans Bradley Manning (Cristina Gàmiz) ex soldat, i analista d’intel·ligència del exèrcit dels Estats Units. Conegut per haver filtrat a Wikileaks milers de documents classificats sobre abusos en les guerres d’Afganistan i de l’Iraq. Després de portar també tres anys tancat a la presó provisional va ser condemnat a complir una pena de 35 anys. Finalment, indultat per Obama, va poder fer l’operació de canvi de sexe.

Edwards Snowden (Xavi Saèz) consultor tecnològic nord-americà, informant, antic empleat de la CIA i de la NSA. Els cinc dies previs a l’alliberament del material confidencial els va passar tancat en una habitació d’hotel a Honk Kong. Actualment es troba exiliat en un lloc secret a Rússia.

En els dos entreactes, Sòcrates (Ruben Ametllé) i Galileo Galilei (Xavi Sáez), amb els seus testimonis adreçats directament als espectadors, ajuden a reforçar i entendre els fets des d’una perspectiva històrica. El que els ha passat als tres personatges d’avui, és el mateix que els hi va passar a aquests dos personatges de la història.

LA  REVELACIÓ, una interessant proposta que, en la nostra modesta opinió, potser caldria revisar.

Per veure la ressenya original, cal clicar en aquest ENLLAÇ

 


Tot el que necessites per anar al teatre

La revelació

La revelació

La Revelació és un obra de Jorge Yamam-Serrano que reflexiona sobre la llibertat d’expressió, el món digital, la censura o la crisi dels mitjans a través de la històries de tres reveladors o whistleblowers: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden.

 

Sinopsi

Què faríeu si tinguéssiu accés, les 24 hores del dia i els set dies de la setmana, a un material classificat que demostrés l’abús, la corrupció i la il·legalitat tant del govern com de grans empreses? Els protagonistes d’aquest espectacle són els tres grans whistleblowers digitals actuals: Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden. Els seus actes els han portat a l’exili i la presó. En escena, els veureu a tots tres privats, d’una manera o altra, de llibertat.

Potser relacionem aquests fets amb la moderna era d’internet, però ens expliquen una història molt antiga. Que potser aquests tres personatges no ens recorden el mite del boig que crida la veritat enmig de la plaça pública i, acusat de fals profeta, traïdor o heretge, acaba empresonat, assassinat o bandejat?

La revelació tracta també sobre els diferents tipus de censura moderna, la crisi dels mitjans i del periodisme, la llibertat d’expressió, les formes de control de governs i les noves formes digitals de resistència. Tots els diàlegs, situacions i documents de l’obra són reals, tot i que sovint semblen fruit d’una ficció dramàtica o d’una història d’espionatge.

Com a responsable de la proposta escènica, Jorge-Yamam Serrano. Des del 2003 ha portat el teatre de petit format als domicilis i espais reals amb el projecte Teatro de Cerca. Ha dirigit, escrit i protagonitzat l’obra Que vaya bonito, guanyadora del premi FiraTàrrega 2012, nominada finalista al premi Max al Millor Espectacle Revelació del 2014… Segur que recordeu Camargate, una peça de teatre documental que va escriure basant-se en l’enregistrament d’un dinar que, fa uns anys, va sacsejar la política catalana.

Jorge-Yamam Serrano ha treballat en aquest muntatge amb Neus Molina, periodista i editora de la revista Godot, especialitzada en  cultura i arts escèniques,  que ha aportat al muntatge el seu assessorament en matèria de periodisme, documentació i tractament de la informació.

Fotos + fotos

La revelacióLa revelacióLa revelacióLa revelacióLa revelació

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Fantástica obra de teatro documental.
    Os suenan los nombres de Assange, Snowden y Manning? Ellos 3 son whistleblowers, personas que revelan información confidencial de los gobiernos para revelar la verdad aún a costa de perder sus vidas.
    Todos ellos han tenido consecuencias y han tenido que resignarse con lo que les ha tocado vivir.
    La propuesta teatral nos explica la vida de los 3 personajes, los riesgos que corrieron, los castigos sufridos, el cambio de sus vidas.
    Particularmente me ha gustado mucho la parte de Manning. Cristina Gámiz ha logrado emocionarme y ha conseguido que quiera informarme más del tema.
    Aunque de miedo ponerse a informarse e investigar… jajajaja

    14/07/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    I seguint amb el Grec avui he vist al Lliure aquesta obra qualificable com teatre document escrita i dirigida per Jorge-Yaman Serrano del que fa un temps ja vam poder veure Camargate. En aquesta ocasió ens endinsa en els whistleblowers, els filtradors d’informació reservada a través de les xarxes socials. I ho fa amb tres protagonistes Julian Assange, Chelsea Manning i Eduard Snowden, tots ells molt coneguts fins i tot pels poc experts en el tema, com és el meu cas. Basat en fets reals i després d’un llarg treball de recopilació de dades l’obra s’ha estructurat en tres entrevistes a aquests tres personatges, al primer a càrrec de de dos directius de Google, a la segona en base d’una carta personal i a Snowden pels periodistes que van publicar la notícia. El tema tot i repeteixo sent inexpert m’ha semblat molt interessant, el problema és que condensar tanta informació en 80 minuts, es fa difícil de pair, però en ser tres històries diferents, es fa molt suportable i per descomptat en cap moment pesada. L’escenografia a part dels suports audiovisuals és austera acord amb el tema que es tracta i la interpretació correcta dels dos actors Rubén Ametllé i Xavi Sàez i l’actriu Cristina Gàmiz. Fins al dia 14 si esteu interessats en el tema es pot veure.

    13/07/2018