LA NETA DEL SEYOR LINH, interpretada per Lluís Homar (Barcelona, 1957) sota la direcció de Guy Cassiers (Anvers 1960) a partir de la producció original de Toneelhuis. Versió teatral de la novel·la de Philippe Claudel (1962) traduïda del francès per Sergi Belbel i amb dramatúrgia d’Erwin Jans i Jérôme Kircher.
Aquest espectacle forma part del recorregut Memòria Obstinada com també “Así que pasen cinco años” (del 18 al 20 de gener), “Saigon” (25 i 26 de gener), “Mar de fons història oculta del desembarcament” (del 13 al 24 de marc) i “Mundo obrero una historia de la clase trabajadora en España” (del 13 al 30 de juny).
El senyor Linh ha fugit del seu país, que ha estat anorreat per la Guerra, buscant un futur millor per a la seva neta Sung Diû. No se sent a casa en aquest país estranger, fins que coneix el senyor Bark. Ell li parla sobretot de la seva dona, morta de fa poc. El senyor Linh no l’entén però l’escolta, amb la seva neta a la falda. Es troben cada dia en un parc, al mateix banc. Fins que un dia tot canvia ….
Enorme escenari, on Lluis Homar, també “enorme” no necessita res més per fer-nos arribar la veu dels tres personatges de la història, el narrador, el senyor Linh i el senyor Bark.
El senyor Linh i el senyor Bark són dues persones solitàries que parlen diferents llengües però que són capaços de comunicar-se amb petits gestos. Una relació que commou i on tots dos mostren una necessitat immensa d’estimar i sentir-se estimat. El senyor Linh enyora la seva terra, i per no oblidar-la taral·leja a la seva néta una cançó de bressol que s’ha transmès durant generacions i que li retorna l’olor de la seva llar.
Un monòleg on Lluís Homar ens narra la història del senyor Linh des del moment en què fuig del seu país, en un vaixell, amb la seva petita neta als braços. La seva veu ens transporta on vol, i ajudat per les acuradíssimes filmacions d’ell mateix (vídeo de Klaas de Verpoest), la música que ell mateix genera, el so i els petits canvis de posició a escena som capaços d’imaginar i “veure” el que ens explica. Escoltem, veiem i entenem a través del que escolta, veu i entén el senyor Linh. Ell no se sent víctima ni es queixa, intenta veure la part positiva de tot i intenta comunicar-se.
Un muntatge amb un únic actor, que el director flamenc adapta a cada país on es representa. En cada muntatge l’actor és del país coproductor perquè d’aquesta manera, segons comenta el mateix Guy Cassiers, l’actor, la seva llengua i la seva cultura exerceixen un impacte en el contingut. Cada actor va estretament associat a l’adaptació de la peça.
Una posada en escena realment magnífica que ens fa imaginar allò que no veiem amb una gran sensibilitat. Increïblement propera la interpretació de Lluís Homar, que com sempre, ens ha deixat totalment seduïts.
Comentar que nosaltres estàvem a la fila 1 i ens vam sentir ben bé dins de l’escenari com si en Lluís Homar ens parles a cau d’orella. No sabem si aquesta sala tan gran és la idònia pels espectadors situats més enrere…..
En tot cas, una proposta magnífica amb una direcció i interpretació fores de sèrie.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ