La Gioconda
15/04/2019
Tempesta de passions

Dissabte dia 13, nit de Liceu amb LA GIOCONDA d’Amilcare Ponchelli, una òpera en quatre actes que va ser estrenada a la Scala de Milà el 8 d’abril del 1876 i al Liceu en febrer del 1883. La versió definitiva de l’òpera es va fer el 1880 després dels retocs fets pel mateix compositor, deguts a la llarga durada de la primera versió.

Es tracta d’un drama amb llibret d’Arrigo Boito que va signar amb el pseudònim de Tobia Gorrio. Inspirat en el drama “Angelo, tyran de Padoue” de Victor Hugo, l’acció està ambientada a la Venècia del segle XVII.

Amilcare Ponchielli (1834-1886) va ser un compositor que va formar part del moviment anomenat scapigliatura que pretenia establir un nou model poètic i musical retornant al realisme social. Va ser autor de dotze òperes sent La Gioconda la seva obra més coneguda. Fill d’un organista va ingressar al conservatori de Milà amb nou anys i va dedicar tota la seva vida a la música.

La direcció musical d’aquesta proposta és de Guillermo García Calvo i la producció és de Pier Luigi Pizzi. Una producció ja clàssica, on Venècia es reconeix pels petits detalls, uns ponts corbats sobre els canals, la llum tèbia dels carrerons que s’intueixen o les góndoles i naus per on alguns personatges entren o surten d’escena. Els canals són els motius més característics de l’escenografia i els ponts són el punt d’accés dels venecians que en massa irrompen sovint a escena.

LA GIOCONDA és una peça monumental que inclou un ballet en el tercer acte. La coneguda “Dansa de les hores” ha tingut a Alessandro Riga i Letizia Giuliani com a ballarins principals. Un ballet d’una gran bellesa melòdica que ha estat una autèntica delícia.

Tota la proposta ha gaudit d’una magnífica coreografia de Gheorghe Iancu i un esplèndid vestuari d’un colorisme sensacional del mateix Pier Luigi Pizzi.

Una òpera que té sis papers amb ària per a sis tipus de veus diferents. Nosaltres hem pogut escoltar a Iréne Theorin en el paper de La Giconda, Dolora Zacjick en el paper de Laura Adorno, la dona infidel d’Alvise Badoero, paper que ha interpretat Ildebrando d’Arcangelo. La Cieca, mare de la Gioconda ha estat interpretat per Agostina Smimmero que ha substituït a María Jose Montiel per indisposició. Brian Jagde ha fet el paper d’Enzo Grimaldo i Gabriele Viviani el de Barnaba l’espia al servei de la Inquisició, enamorat de la Gioconda i a qui ella ha rebutjat.

El cor, dirigit per Conxita García, ha estat magnífic i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu ha tornat a lluir esplèndida. A nosaltres és una proposta que ens ha agradat molt, tant per les veus, com per la posada en escena i la meravellosa coreografia.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Tot el que necessites per anar al teatre

La Gioconda

La Gioconda

La Gioconda en una espectacular posada en escena amb el debut d’Iréne Theorin en el rol de Gioconda

Aquesta obra, emblemàtica del període comprès entre la maduresa verdiana i el verisme incipient, és la partitura més celebrada d’Amilcare Ponchielli. Més enllà de la cèlebre “Dansa de les hores” i de l’ària del suïcidi de Gioconda, la partitura amaga moments de gran lirisme i sensibilitat postromàntics, sense oblidar la magistral orquestració i l’escriptura vocal per a papers com Laura, La cieca, Enzo Grimaldo o Barnaba. Al costat d’un repartiment ideal, qui assumeix el paper titular és Iréne Theorin, una de les sopranos dramàtiques més aclamades del moment i llargament ovacionada al Liceu amb papers wagnerians. Ara es torna a presentar a Barcelona per abordar la seva esperada Gioconda.

Sinopsi

A la Venècia del segle XVII, Enzo Grimaldo estima Laura, esposa d’Alvise, després d’haver abandonat la dissortada Gioconda, filla de La cieca, acusada de bruixeria.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Més enllà de la cèlebre “Dansa de les hores” i de l’ària del suïcidi de Gioconda, la partitura amaga moments de gran lirisme i sensibilitat postromàntics, sense oblidar la magistral orquestració i l’escriptura vocal per a papers com Laura, La cieca, Enzo Grimaldo o Barnaba. Això si… son quatre hores d’òpera. Si vols saber-ne mes entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/20…/…/11/la-gioconda/

    11/04/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.