Les històries de parella s’han abordat molt sovint en els escenaris, però menys sota el gènere de la comèdia romàntica. De fet, és el cinema el que va forjar aquest estil i li va donar la identitat que li reconeixem actualment. Potser per això, Kramig fa moltes picades d’ullet al subgènere cinematogràfic i l’utilitza com a excusa per explicar la història d’un embaràs… i en conseqüència, d’una parella. Marta Buchaca, la seva autora, construeix la trama en base a anècdotes i salts temporals que a vegades despisten, però està clar que diverteixen molt. Són com petites escenes independents que juntes formen un tot, i de tant en tant ens van recordant on estem i cap a on anem… fins al punt que Buchaca s’atreveix, en el moment més inesperat, en canviar de gènere i en agafar-nos a tots amb el peu canviat.
Però deixant de banda les llibertats que es pren l’autora, i la seva efectivitat sobre les taules, el més destacat d’aquest espectacle és la complicitat escènica que existeix entre els seus dos protagonistes. Veure a Anna Moliner (You say Tomato, Rita, Fantàstic Ramon) i Biel Duran (Ovelles, La pell fina, El temps i els Conway) en aquesta peça és tot un plaer. Es nota que van en la mateixa línia, que es diverteixen i que estan molt còmodes en uns personatges que semblen fets expressament per a ells. Durant una hora i mitja ens faran riure, ens cantaran, ens emocionaran… Com en tota bona comèdia romàntica, això està clar!