Adaptar al teatre clàssics de la literatura sempre ha estat una empresa molt difícil, però és que en el cas que ens ocupa hi ha elements que encara ho dificulten molt més. Moby Dick està considerada actualment com una mena d’assaig sobre l’obsessió i la brutalitat humana, però no hem d’oblidar que va ser escrita amb l’estil de les novel·les de viatges i aventures del segle XIX, amb tot el que això comporta de descripcions molt gràfiques i situacions difícils de reviure en un escenari. És cert que les projeccions i els efectes de so i il·luminació aconsegueixen moments impactants, però l’obra es veu llastrada per un excés de narració i una estructura teatral no massa atractiva.
Un altre dels problemes d’aquesta adaptació que ha fet Juan Cabestany és que pràcticament tot s’ha deixat en mans de la composició d’un únic personatge, el Capità Ahab. No cal dir que Josep Maria Pou s’esforça per aconseguir una gran creació, tot i que a moments dóna la sensació que no està tan còmode com altres vegades. Pel meu gust potser no hagués calgut forçar tant el personatge, sobretot si tenim en compte que la presència escènica de Pou ja és imponent i aclaparadora de per si. Podem dir, per tant, que aquesta versió no ha acabat de connectar-me, tot i que la batalla final contra la bèstia s’ha de dir que està molt ben resolta… almenys tècnicament.