Assistim a l’estrena de “Intanticida” a la Sala Atrium a cegues, per assistir a una de les estrenes més esperades i que ja tenim a la programació del Teatre de l’Aurora. Quan ens van presentar la proposta teniem a Rosich, Peya, Closca, Angelet i Pàmies en aquest projecte, l’únic que pots fer és apostar per tots aquests noms i tirar-te de cap.
Un cop que he vist aquesta òpera electrònica que s’ha creat amb el text de Victor Català, puc dir que no vam errar a l’hora de confiar en aquest projecte. Vaig sortir enamorat de tota la proposta.
És un monòleg que dóna veu a una dona valenta. Caterina Albert/Víctor Català va escriure aquest monòleg en vers i que va com anell al dit, d’una dona que està en un psiquiàtric després de perdre el seu fill. Millor dit matar el seu fill, una violència que no va ser acatada per la societat per ser escrita per una dóna.
Ja des de l’inici quan anem ocupant les nostres butaques, ens endinsem en aquesta habitació del manicomi on Neus Pàmies juga amb petits tocs de psicòpata de llibre en dibuixar en la seva pròpia habitació. Un cop comença l’obra ens endinsem en la seva història amb les cançons (delicioses) i la música que l’acompanya.
Vaig sortir emocionat al finalitzar la funció. Amb quina dolçor i pena ens presenta aquesta història. Tindré la sort de tornar a veure-ho a Igualada el proper 20 de març amb ganes de tornar a veure-ho. I no m’importaria tornar a repetir-ho.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç