No hi ha cap dubte, a aquestes alçades, que l’enviament de la Lleva del Biberó a la Batalla de l’Ebre va ser un acte temerari, cruel i, fins i tot per a alguns, il·legal. In Memoriam intenta ser un recopilatori de testimonis, fruit d’investigacions pròpies i alienes, que realment posa èmfasi en les penúries sofertes i en la injustícia comesa en aquell període de la guerra civil. Una injustícia que es va endur per davant a quasi una generació de joves. L’obra vol ser un homenatge, un rèquiem i també un reconeixement… que potser arriba tard, però que havia d’arribar tard o d’hora.
El gran triomf de Lluís Pasqual és haver reviscut el període, haver plantat a dalt de l’escenari una veritat que cal recordar. És cert que és una veritat de 80 minuts i que segurament no recull tota la complexitat política i social de l’època, però almenys fa un esforç per buscar llums i ombres a tot el que té temps de retratar. I ho fa amb uns actors joves i prometedors, ho fa amb una posada en escena elegant i, sobretot, amb una vocació de teatre documental… que a vegades se li escapa un pèl de les mans. I és que costa molt unir un material tan copiós i divers, i aconseguir uns personatges coherents i d’una sola peça. Tot i així, l’espectacle emociona -a vegades amb testimonis brutals i a vegades amb trucs efectistes-, convenç i fins i tot serveix per divulgar uns fets que cal tenir molt en compte, sobretot perquè mai es puguin tornar a repetir.